Crònica e gestes de lo cavaller anomenat Josep Maria

Un jorn de lo mes de juny de l'any de gràcia de MCCCXIII, lo crestià cavaller Josep Maria, son senescal Hilari e fra Roger, tornant de la conquesta de la ciutat de València, féren estada en l'agraciada vila d'Alcanar. E era tanta el calor que en aqueixa terra féia, que los tres hómens anaren a refrescar-se en la platja de dit vilatge.
E quan eren ajeguts en la arena, gaudint de l'oratge del mar, s'apropà a ells un hómen que los oferir samarretes i ulleres obscures per a preservar-se del Sol a molt bon preu. E lo senescal se incorporà i, amb lo garrot en mà, ço dix a lo venedor ambulant:

- Fuig d'ací, babau! Nós estem reposant e no vólems pas res!

Puix, lo cavaller Josep Maria lo féu callar i ço dix a lo venedor:

- Bon venedor, te vull comprar aquesta samarreta taronja, que així diu: "En las playas de Alcanar, langostinos, sol y mar".

E lo cavaller anomenat Josep Maria, se posà la samarreta sobre la seua armadura, i e tots los hómens i dones que eren a la platja li llançaven floretes i li dixien paraules molt formoses e sublims, e lo cavaller Josep Maria anava més airòs que un vuit amb son samarreta de color taronja. E lo sensecal Hilari i fra Roger lo miraven estranyats. E lo cavaller Josep Maria ço los dix a ells:

- Certament, molt heu d'aprendre estimats amics per a poder voltejar per aquest món, puix no heu sentit mai: "Allí donde fueres, haz lo que vieres" ?

E los seus amics quedaren meravellats e admirats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.