CRòNICA D'UN ESPECTACLE AERI

Un relat de: toteamat
CRÓNICA D’UN ESPECTACLE AERI

Potser sí que ja és temps de mirar a la foscor de cara,
escardar les teranyines que pengen de les cavitats.
Aflonjar l’abdomen i empassar el verí que de tant temps de mandra (i de pors)
s’ha amagat als enunciats.
He revestit els diaris sagnants de titulars sense presses.
Potser sí que és temps de tornar a Rússia a salvar les ànimes dels perills globalitzats,
perforats d’anestesistes.
Ara sé que fa fred per les muntanyes verges i per els carrers embogits de Palermo.
I si penso en demà, tot queda tan lluny…
Però en el meu retorn anacrònic hi he trobat al vell desfet de claus perdudes
amb el cap maçat i les ordres clares.
Míseres violències d’ordre primer que no em debaten als escenaris.
Potser sí que és temps de cridar la Siberia i exaltar als malalts per a què parlin.
Que ara vaig caminant sense presses. Escopint la sang com cada dia mentre observo la poesia desfeta en gasoil.
I fixa’t que ni de cantó ja no crema cap veu…
Potser perquè tenim les butxaques de l’ànima buides i ens fan mal les costelles.
Potser sí que és temps de despertar a l’apàtrida i formular desitjos sota la pluja:
que si la Revolució francesa, que si Itaca, que si les llambordes i el mar…
Que si m’esperaràs en ferm…
Estic dessuant el terrible, el malson, l’antiga fera…
I he vist sonàmbuls consternats sota un 3,60% TAE sense despeses ni comissions.
I he vist a Déu pixant-se de riure sobre el cap dels nens del sud.
I sobre el de la meva filla. Que seriosament: és el mateix.
M’he aixecat malalta, amb còlics al fetge, que he fet passar amb el primer cafè
després de pujar al pòdium dels vencedors a la British American Tobacco.

Qui em donarà veu aquesta nit si només sé parlar amb imatges?
Si m’ensumo que les paraules s’han desfet per sempre…?
A on recitaré l’estoïcisme, a Spinoza fent lents de sucre, si m’han mort la lírica?
Ara, aquesta nit, divendres, menjaré una burguer al meu sofà vermell mentre que esclaten les llums al meu televisor.
Demà serà un altre mort, un altre mot encriptat, un altre holocaust a l’altra banda, un altre exili intern a tocar del meu barri, un altre mar de fets.
Aprofundiré en això mentre dormo, mentre l’aigua m’encapsa les promeses.

Potser sí… potser volo… potser ara toca volar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de toteamat

toteamat

13 Relats

12 Comentaris

11955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://montseamat.wordpress.com/