Crònica de la nit que em vaig quedar sense cotxe

Sense cotxe, però amb somriure
cantàvem, tots tres,
"un moment, no ens precipitem,
primer pensem"i Classss!
Soroll estrident, sacseig,
cops, vidres trencats,
massa soroll,
espant, no saber què ha passat
ja no sé si hi ha música
no sento cap veu
obro els ulls,
tots estem bé
opro la porta, que al meu cantó
encara n'hi ha
A l'altre cotxe hi ha una nena
està espantada,
més el cos que la mirada.

Necessitava aparcament,
ara ja no em cal
i vull beure
per no sentir el mal.
Dues hores de papers
una ciutat que no conec
el CD d'Inadaptats
no es pot recuperar.

La festa va estar bé,
el sopar i el concert també,
al matí va ser pitjor
el cos passava factura
com si m'hagués atropellat un camió.