Crits a l'esperança... macedònia de sentiments!

Ja fa dies que vaig escriure...no estava gaire animada, i tot més enllà de mi em resultava difícil de païr...res em contentava i semblava que la resiganció començava entrar per tots els meus porus, omplint-los de melancolia i soledat...una soledat amargada, no era la meua opció, era el meu últim recurs...
Però avui ja no és així...avui tot és diferent!
Les coses no sé si han canviat, o les he fet canviar jo...les coses no sé si han millorat, o de fet sóc jo que he millorat...
He millorat cap a la vida, he millorat per mirar endavant, endavant dins un immens mar que m'obra la vista a l'horitzó...un horitzó que ja no està tenyit de negre sino que és blau, d'un blau intens, fort, potent...un blau que em transporta a un profund esbufec...un agafar d'aire que em fa sentir viva, un retorn a la meua realitat, un retrobament amb mi mateixa...
És per això que crido, crido més enllà de les muntanyes, crido més enllà del mar, crido més enllà dels meus crits...
Gràcies per rebre aquests crits i estar al meu costat...gràcies esperança...per seguir viva al meu costat...gràcies per no haver deixat mai de cremar aquest ble que poc a poc es va consumint...gràcies per ser la meua veritable amiga...