CRIT(no oblidem)

Un relat de: Bitxa

+



Fa vent,
gairebé ni es nota,
no es mouen les fulles
ni els teus cabells,
i de la boira
neix un silenci.

Un silenci voraç,
negre,dur,
un silenci
ple de ràbia,
tan ple que vessa.

I vessa amb un crit,
un crit sec,
un crit
mort
+




Comentaris

  • No oblidem...[Ofensiu]
    triomfarem | 17-11-2009 | Valoració: 10

    ..." silenci ple de ràbia"...així em quedo quan llegeixo aquest poema, aconsegueixes amb poques paraules transmetre el sentiment de ràbia i impotència.
    Enhorabona!

  • Breu, concís, lleuger, enginyós[Ofensiu]
    llamp! | 02-11-2009


    Bell en una paraula. Gràcies pel teu comentari, l'he vist de casualitat, fa dies que no m'arriben els comentaris al correu, dit sigui de pas.

    Espero que no t'hagis ofès pel meu comentari al Fòrum, és normal que passin aquestes coses, quan un porta poc rodatge.

    A veure si la gent s'anima a votar aquest melo82!

    llamp!

  • Breu i ampli...[Ofensiu]
    brins | 31-10-2009 | Valoració: 10

    Un poema amb paradoxes molt encertades: Vent que res no mou, silencis que vessen amb un crit...

    Tot i que el crit ja sigui mort, el fas sentir al lector.

    M'ha agradat, company de Nanoreptes. Felicitats!

    Pilar

  • aquest era el del Salvador, oi?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-10-2009

    el repte vull dir, proposat pel Fidel.
    U poema-crit curt, sec, ras, en el que no hi cal cercar res més, és un crit a la ignorància del passat recent que ens afecta encara.

    A mi em va agradar la seva força i senzillesa.

    felicitats


    Ferran