crítica a la TV ( o lloança en prosa de la bestia que s'alimentava de la seva pròpia merda)

Suposo que tots els que llegiu aquestes paraules us haureu adonat que des de fa uns anys a la televisió (si home, aquell trasto casi cúbic que no para de llençar imatges; us sona?) hi han aparegut uns programes on s'observa a una sèrie d'individus venent la seva vida (o les restes) a cert esser banyut i escuat a canvi de viure, si fa o no fa, aïllats de la resta del món (ja sigui per unes parets, un oceà, o per tres quartes parts de la selva negra).

La primera fase d'aquest canvi va ser produïda pel programa "Gran Hermano" on deu persones es tancaven durant un indeterminat nombre de temps i anaven sortint segons decidien ells mateixos i l'estimada audiència. Però clar, acabada la claustrofòbica feina; venia el millor! Una amplia i llarga gira per un bon grapat de programes del món rosa i semblants, comentant tot el succeït dentro de la casa i per allargar-ho mes encara, comentant també des de fora el que passava a dins amb un que havia estat de dins però que ara estava fora (evident, no trobeu?).

Acabada aquesta primera fase de prova feta per veure com contestava el públic al sucós esquer, s'ha passat a un segon nivell. La retroalimentació, és a dir, alimentar-se d'un mateix; aquest concepte sembla molt ben entès per una gran part de programació amb un contingut diguem-ne imprecís. Gran part d'aquesta suprema paranoia es basa en fer estridents i; diguem-ho també, inútils per a la societat; debats on es discuteix sobre el possible doble sentit d'un comentari de A que li diu a B referint-se potser a la relació de C amb D (i així fins a arribar a la Z). Semblarà estúpid, però així una gran part de programes pugen l'audiència. Sobretot el Crónicas marcianas d'en Xavier Sardà; on d'un programa d'humor i força interessant s'ha passat a un succedani de gust agredolç constituït en gran part dels anomenats debats (es irònic com fa uns anys ell feia amb l'Andreu Buenafuente un programa que parodiava precisament això, que es deia "Perduts per l'audiència").

Es probable que aquesta "crítica" no hagi sigut la millor que hagueu llegit en els últims deu minuts, però necessitava explicar-ho a algú. Moltes gracies.