Crítica a la societat vers el manifest comunista

A priori, cal dir que la redacció del Manifest Comunista i tots els fets que s'exposen en ell, era un fet inevitable, és a dir, que tard o d'hora havia de passar. Tenint en compte la dura situació en la qual es trobava el proletariat, degut a la diferència produïda entre la burgesia i aquest, era molt normal que una sèrie d'injustícies seguides d'avenços científico-tecnològics com ara: la segona revolució industrial, la plusvàlua, la desigualtat entre classes i sexe... portés a adoptar una tendència contradictòria de caràcter revolucionari envers a aquests fets.

El fet que en aquella època es produïssin tants canvis a grans escales amb tant poc temps, no va donar lloc a que la societat ho pogués assimilar, de la mateixa manera que es pot afirmar que aquesta tampoc estava preparada per assimilar-los. És per això que començaren a sorgir reaccions en contra d'aquests canvis. Verbi gratia:
Degut al sorgiment de la revolució industrial, es varen deixar a molts treballadors al carrer, que eren substituïts per les màquines. Com a conseqüència, es van començar a desenvolupar els moviments anomenats "ludisme", "cartisme"... que eren més aviat de caràcter espontani. Evidentment que, més endavant, començarien a sorgir altres tendències de caire més organitzat degut a la poca efectivitat de l'espontaneïtat: marxisme, anarquisme, socialisme crítico-utòpic...
Amb tot això, cal destacar doncs, que la publicació del Manifest Comunista va ser com una espècie de reivindicació amb la finalitat d'acabar amb tota aquesta desigualtat, tot proposant un nou sistema polític i econòmic-social que acabaria amb la plusvàlua (diferència de benefici produïda entre la burgesia i el proletariat) i les altes classes socials que tant oprimien a la majoria de la societat: el proletariat.

Actualment però, les coses no és que hagin millorat gaire. Aquesta desigualtat entre classes se segueix produint avui dia, tot afavorida pel sistema capitalista, que per molt que s'intenti ocultar per tendències democràtiques, no deixa de beneficiar als més rics. Alguns exemples que demostren aquesta teoria són: la creació de les grans multinacionals com ara la "Coca-Cola", "Mc. Donalds"..., i els grans monopolis com ara l'empresa "Telefònica".
Un altre fet del qual se'n sent a parlar molt actualment a la societat dels nostres dies - i que també en parla el Manifest Comunista -, és el fet de la globalització. La globalització, és un esdeveniment que pretén generalitzar totes aquelles particularitats que defineixen a una nació com a tal: la llengua, les tradicions, la cultura, l'art... Creiem, doncs, que aquest fet pot afavorir positivament a les nacions com ara Catalunya, Galiza, Euskadi...?
Si ens limitéssim a globalitzar totes aquestes particularitats, arribaríem a un punt en què tots acabaríem pensant, actuant, accionant i reaccionant,... de la mateixa manera. Com es podria viure en una societat en la qual la homogeneïtat fos el centre de les nostres personalitats i l'entorn que ens envolta?
Efectivament, aquesta homogeneïtat és la que busca el capitalisme. Segons aquest, com més poca personalitat i poc criteri de decisió tinguin les persones, més fàcilment és a l'hora d'actuar sobre les persones manipulativament. Així doncs, la societat entraria en un procés de mecanització d'oferta i demanda; creant-nos posteriorment, un gran impuls per comprar productes que a l'hora de la veritat no són necessaris. De fet, això ja està passant actualment. I com no, tot això es veu reforçat per les campanyes publicitàries a través dels mitjans de comunicació.

Finalment, per acabar, ens centrarem en un tema molt important del qual també se'n parla en el Manifest Comunista: la igualtat entre sexes i l'explotació infantil.
Actualment, a la majoria d'empreses, hi segueix predominant la desigualtat entre sexes. Aquesta desigualtat, evidentment, es veu repercutida de manera negativa envers les dones. Moltes dones són discriminades només per el sol fet de no tenir un físic adequat per atraure als clients (segons alguns empresaris). O bé, només pel sol fet de ser dones, cobren un salari més baix que el de l'home, tot i estant elaborant la mateixa feina.
En quant a l'explotació infantil, cada dia són més els productes importats d'altres països subdesenvolupats dels quals aquests, han estat fabricats per una mà d'obra infantil que rep un miserable salari que amb prou feines arriba per una barra de pa diària.

En resum, tota aquesta síntesi entre la societat del segle XIX, període en el qual es va escriure el Manifest Comunista (1848), i l'actualitat; és perquè ens assabentem d'una vegada per totes que potser no hem evolucionat tant com nosaltres pensem, o més aviat: com volen que nosaltres ens pensem.