CRISPÍN

Un relat de: E. VILADOMS
De parcs i placetes amb tobogans i gronxador no n'hi havia, però els camps i conreus abandonats, abans d'esdevenir avingudes amb edificis de quatre o cinc plantes, van ser els escenaris dels nostres jocs. Hi havia un solar que ens agradava molt, estava parcialment delimitat per murs d'obra que li conferien certa privacitat, tenia també una torreta amb un molí d'aspes oxidades que probablement havia bombat l'aigua d'un pou quan tot allò era terreny agrícola, s'hi podia accedir al capdamunt per una escala de gat.
¡Santiago y cierra España!
I el Capitán Trueno desembeinava l'espasa imaginària per a enfrontar-se a invisibles enemics.
—Em deixeu jugar amb vosaltres?
—Seràs la Sígrid.
—La Sígrid? Si no fa re!
—Ets una nena, Dolors.
—Puc ser en Crispín. Té el cabell llarg i també duu faldilles.
—Crispín, puja al palo mayor i avisa si s'acosten enemics.
I jo grimpava per la torreta, decidida i cautelosa no movia un peu d'un barrot sense haver aferrat fort amb les mans el d'un tros més amunt. Per por a pixar-me de la impressió, no acabava d'arribar a dalt de tot, assolia l'alçada justa per veure què hi havia a l'altra banda del mur i donar l'alarma de manera creïble.
—Pirates berberiscos a la vista!
De bastons no en faltaven i tant podien ser el garrot d'en Goliath, paper que assumia el més gras de la colla, com l'esmolada arma d'en Ricardo Corazón de León, acabat de tornar de Terra Santa. Abundaven també els rocs, munició per a les catapultes que hauríem volgut incendiàries. I una bufanda o un jersei entortolligats pel cap distingien els dolents que havien de deixar-se matar amb tot el realisme possible. No ens calia més attrezzo.
De tornada a casa, quan començava a fosquejar, intentàvem dissimular les esgarrinxades i els genolls pelats netejant-los amb una mica de saliva. I, si teníem una estona, abans de sopar tornàvem a fullejar aquells tebeos d'aventures que tant ens entusiasmaven, potser perquè no en coneixíem d'altres.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    ***********************************



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Perfecte[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-04-2019

    El teu relat és un caramel, ple de sensacions, que ens poses al cor perquè es vagi fonent a poc a poc i tots tornem a sentir el sabor del que portem gravat a dins, sota capes i capes d’anys. Les teves lletres són una porta a través de la qual cada persona que et llegeix accedeix de nou a les seves vivències infantils.
    És un bon relat i a la vegada és la clau que obre la capacitat per gaudir dels millors records de cada un de nosaltres. Et felicito perquè remoure sentiments molt endins de cada lector no s’aconsegueix sempre per bo que sigui un relat, però aquest teu és perfecte.

  • M'agrada aquest relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-04-2019 | Valoració: 10

    A cavall entre la realitat i la fantasia, pinta molt bé els temps en que erem nens (tots ho hem estat o ho som, excepte els nadons) i viviem en, com diria Sangtraït, "un món ple de llum". El relat està molt ben plasmat i en general és molt entretingut. Et falta una miqueta més de domini el que no treu que ho fas molt bé. En fi, al capdavall només és la meva opinió.

    Ens veurem per Relats. Cuida't.

  • Gràcies per comentar[Ofensiu]
    dock'matur | 20-04-2019

    Sempre defensaré la ficció especulativa com una eina narrativa d'alt nivell, que amaga més que no ensenya, i que fa pensar.
    Hi ha gent que no ho valora, com sí que ho fa en el camp que tu conrees i que domines amb molta desimboltura, cosa que hi ha gent que voldria dominar com tu i es queden en una simple narració costumista. Ja et dic, no és el teu cas, ja que li dónes el teu toc personal però malgrat que en aquest relat diria que fins has tocat una mica el realisme màgic.
    També el veig el teu relat com un valuós homenatge al gran creador d'aventures gràfiques traspassat fa tan poc temps, el Víctor Mora.

    Ens anem llegint.

    DM

  • Fe d'errada[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 19-04-2019

    Entre les dues primeres os, allí on hi ha una ela hi ha d’anar una pe (Dissetena lletra dels alfabets hebreu i arameu). I sí, ja veus, a vegades m’equivoco, jo.

  • Antrolologia[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 19-04-2019

    Mira quins records tan emotius que provoques! Un relat molt característic d’E. Viladoms, en el qual et mous amb l’encert, la desimboltura i l’eficàcia que ens tens habituats. A veure què faràs per tancar el curs ¿pel•lícula o fotografia?

  • Records...[Ofensiu]
    brins | 14-04-2019

    Un relat entranyable que obre el record del lector. Jo també jugava. enmig dels camps o sota dels fanals del carrer; gràcies per recordar-me aquells dies tan feliços, tot i que d'heroïna en tenia ben poc, era la reina del món.

  • Una escena de valents![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2019 | Valoració: 10

    Escrita de forma de TBO, que m'ha agradat llegir, doncs té unes escenes de quan eren jovens i lleigen "El capitán trueno". Tot s'ha de dir, que és un relat amb molta fantasia i amb molt bona acció. M'ha agradat.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Sigrid [Ofensiu]
    kefas | 13-04-2019


    Evocador relat de quan tot estava per fer i res era impossible

    La meva Sigrid es deia Cristina. Rossa i riallera com mai n’hi ha hagut d’altre. I quan el Toni, el nen més alt del carrer, el que sempre feia de Capitan Trueno, ens capturava, l’encarregada de torturar-nos perquè confesséssim on estaven amagats els nostres companys sarraïns era la Sigrid. La tortura era fer-nos pessigolles i jo, que tenia terror a que em fessin pessigolles, sempre era el primer en caure presoner.

  • M’has fet anar...[Ofensiu]

    M’has fet anar un munt d’anys enrere, quan es podia jugar al carrer gairebé sense perill...
    Fa poc, molt poc, em vaig trobar pel carrer un “nen” de la meva època i per culpa de la pressa, sempre les presses, no varem poder parlar gaire. Tenim una conversa pendent!
    —Joan—

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Ossian | 10-04-2019 | Valoració: 9

    Qui pogués viure com un heroi! Enhorabona!

  • Jo també[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 10-04-2019 | Valoració: 10

    M’ha fet recordar quan jo jugava amb els meus germans i vaig exigir ser un sherif com ells. Molt ben escrit!

  • Jo vull ser...[Ofensiu]
    rautortor | 10-04-2019

    ... l’heroi de torn. És el mateix que fan ara els meus néts després de veure una pel·lícula del que sigui, mentre no sigui d’amor o de besets. Ésser l’heroi estar molt sol·licitat. I com que són tres, la cosa no és massa fàcil, tret que es tracti d’alguna dels venjadors o de dibuixos amb protagonistes que van de colla.
    Espero cada relat teu amb il·lusió, pensant en quins records em revifaràs. Avui m’he vist en acció, si no en un idíl·lic clos tancat com el teu, en mil i un indrets del poble, fins i tot al cementiri vell. Recordo un xicot que vivia a Barcelona i que cada estiu feia cap al poble. Els seus avis tenien un corral clos on hi instal·lava el campament dels “bons”. Per entrar a formar part del destacament s’havia de passar un prova duríssima. El candidat o candidats havien de portar una vespa viva. Ni més ni menys. Quins estius, senyor!
    I a propòsit dels tebeos, m’has fet recordar el discurs que vaig pronunciar ara farà uns deu anys amb motiu de la gran distinció que em van regalar en posar el meu nom a una biblioteca. Si em permets te n’adjunto un fragment. Gràcies i sort.

    “Des del bressol estava predestinat a ser un lector àvid i pertinaç. El meu pare, de família pagesa i humil, va fer de paleta –perquè no li van deixar ser bomber per culpa de la guerra, segons explicava–, però, quan jo vaig néixer, ja s’havia llegit tots els best sellers del moment. Des del Comte de Montecristo a Madame Bovary o des de Moby Dick a Allò que el vent s’endugué. I seguia llegint, al migdia, al vespre, malgrat les contrarietats. Ara, però, s’havia de conformar amb novel·letes de “l’oeste”. La qüestió era llegir, com fos. I la meva germana gran –mestressa de casa i també lectora irreductible– li feia d’assessora literària, ja que era l’encarregada de canviar-li les novel·les a la botiga de queviures –no hi havia quiosc al poble. Pel pare eren les de Marcial Lafuente Estefanía, mentre que a ella, en aquells temps, li pertocava Corín Tellado –tot i que, sovint, es decantava per les d’acció.
    Així, doncs, em va resultar fàcil afiliar-me al seu club de lectura i al gust de llegir. A casa no hi faltaven mai els còmics –abans en dèiem, patufets–, de compra o de préstec. Roberto Alcázar y Pedrín, el Jabato, el Capitán Trueno, el TBO, Pulgarcito o DDT. I, de tant en tant, sempre hi havia qui ens deixava algun Tarzán, Hazañas Bélicas, Flash Gordon, el Príncipe Valiente, el Coyote o el Guerrero del Antifaz. Ens eren familiars el Reporter Tribulete, Carpanta, Zipi y Zape, Mortadelo y Filemón, la família Ulises, Melitón Pérez y els grans invents del TBO. La qüestió era llegir, repeteixo. I entre tants còmics en castellà, esporàdicament teníem accés, els privilegiats, a alguns exemplars de l’antic En Patufet. Realment una experiència insòlita en aquelles circumstàncies.”

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-04-2019 | Valoració: 10

    L’ escena que descrius es ben be com les que veia jo, filla única que no li deixaven gaire anat a jugar al carrer però que m’ entusiasmava

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

48 Relats

579 Comentaris

44274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)