Crim

Un relat de: Emelkin

Voldria sentir-te
un cop més
i dir-te
"ho sento".
-Allò que mai sabràs
que sento.-
I deixar-te
aquella rosa
d'espines
callades.

Em perdonaràs
sense saber
que he tornat
a cometre
el mateix crim.
-Que he tornat.-

El silenci
et semblarà
etern.
-És sols un instant
entre ones.-
No podràs
apreciar
el tsunami
que s'acosta.
-No em pots
apreciar.-
I pensaràs
en dormir
aquella nit
sota el cavall
de Troia.

Però et tinc al davant.
El passat s'arma
i juga a obrir escletxes
entre la nostra mirada.
Se m'escapen
les paraules
pel forat
d'un vers
que mai
acaba.
No miris al terra,
els meus batecs
s'arrosseguen
per tocar-te.

No em veus?
Desaparec.
Has tornat a cometre
el mateix crim.

Comentaris

  • Desapareixes?[Ofensiu]
    Faike | 02-04-2007 | Valoració: 10

    "No miris al terra,
    els meus batecs
    s'arrosseguen
    per tocar-te."


    Suposo que es d'un tema que ja hem parlat molt xD.. tot i que a vegades potser hem d'obtar per intentat tancar totes aquestes escletxes que t'obra el passat, bé mai se sap si realment s'acabaran mai de tancar..



    petunets lleig! ^^ cuida't