Cricri, ets tu?

Un relat de: laieta

Rovelló meu, de debò ets tu? Ja fa gairebé deu mesos que vas voler perdre el contacte amb mi i ets tu qui em diu que em troba a faltar? El correu de hotmail no l'obro gairebé mai, però aquest vespre no tenia res a fer i m'he dedicat a posar tots els correus al dia i a repassar totes les adreces. Si, ja sé que sóc incorregible i que tinc un munt d'amics penjats pel món que no contesto mai. Per això, avui que fan el barça i a casa estan tots endollats a la tele, he aprofitat per fer feliços a uns quants que no sabien res de mi desde feia temps. Al hotmail hi havia un correu dient-me que havien comentat un dels meus relats. Com podia ser si fa moltes setmanes que no en penjo cap? Segur que era algú que es despenjava fora de temps, ja passa això que un dia et dediques a llegir uns quants relats eròtics, a veure si així ens animem una mica o almenys passem una bona estona. Però el pseudònim era cricri. Només podíeu ser dues persones. Tu i un dels meus millors amics que a part és company de feina i m'arregla tots els problemes a l'ordinador. Ell sap la meva contrasenya. L'he trucat a l'acte, però ell no ha sigut, no li interessen els meus relats... per tant, només pots ser tu. Però com pot ser? Perdona que escrigui sense coherència, però és que encara em tremolen les mans. Saps quants dies m'he adormit pensant en tu? Saps quantes vegades he rellegit els nostres mails? Saps que fa una setmana que a tot arreu anuncien que ve la temporada de bolets i que recordo que un dia vaig anar sola a buscar-ne a Prades? No sé en quina intensitat m'has trobat a faltar però ja t'asseguro jo que jo ho he fet amb bogeria. Una vegada et vaig escriure un mail però no em vas contestar. Ja m'ho esperava, però necessitava tant posar-me en contacte amb tu... et vaig dir que havia sentit l'última de la Julieta Venegas, devia ser cap a l'abril, ara ja ens la sabem tothom de memòria. Me voy, que làstima pero adiós... Saps que va venir la setmana passada per festa major? Saps que vaig pensar en tu quan van tocar la cançó que em vas regalar? Saps que sóc una bleda i em vaig imaginar que et trobava al concert? Saps que ja sóc prou grandeta i tinc prous responsabilitats al meu voltant com per recordar que em vaig enamorar d'un home que em feia riure tot el dia i que em trucava cada cinc minuts? No he preguntat a ningú com estàs i tampoc m'ho haguessin dit. Em va saber tan de greu fer-te mal... i també em va saber greu que em deixessis penjada aquella nit enmig del Montseny, jo sola al cotxe i plorant perquè no em volies veure... com pot ser que l'amor ens faci fer tantes tonteries??? Penjaré aquest relat en l'apartat d'eròtic perquè el trobis més ràpid. Fins aquí no hi ha hagut erotisme, però alguna cosa escriuré perquè els lectors no es decepcionin. Sí, nosaltres vam fer l'amor, vam patir el fort fred que va fer la tardor passada, ens vam fer petons a les roques mentre el mar ens esquitxava i queia una pluja constant, vam donar-nos molt del que teníem sobre una manta enmig del bosc, vam intentar trencar el gel a la muntanya del Tibidabo amb Barcelona als nostres peus, ens vam abraçar ben fort dalt a Montjuïch. Sí, con dos adolescents, però l'amor ja ho té això, desde la passió més forta fins l'estima més superficial. Sempre ens fa perdre el cap i actuar de la manera més innocent, com adolescents... Recordes la nostra cançó? Aquella que jo em vaig treure de la màniga que era nostra? Aquesta tarda l'han posat a la ràdio mentre conduïa. L'he cantat ben fort i he pensat que ja devia fer més d'un any dels mails de la NASA. També he pensat que el temps passa volant, que la cricri ja no és un bebé, sino una nena i que és fantàstica.
Rovelló, jo he d'anar a dormir, el barça guanya i se'm tanquen els ulls. Dius que no hi podem fer res... a mi m'agradaria explicar-te moltes coses... mil petons...

Comentaris

  • amelie | 22-01-2007 | Valoració: 10

    uau....
    moments així s'han d'aprofitar per escriure, quan et brollen les paraules d'aquesta manera i tan sinceres... i tu ho has fet amb aquest relat tan intens!

  • es una bona història[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-10-2006

    plena de sentiment.

    Lèvingir

  • Unaquimera | 03-10-2006 | Valoració: 10

    Més que eròtic, un relat tendre, suau, melancòlic, un pèl irònic en algun moment, sempre realista... perquè en veritat, els sentiments, les emocions, els records i l'enyor ens fan tirar avant i enrere, fer i desfer, escriure i esborrar, estimar i intentar oblidar... així és!

    Has utilitzat bons recursos, ben col·locats per personalitzar-ho i donar-li entorn.

    El teu text es llegeix amb facilitat... i amb un somriure de complicitat als llavis!

    T'envio una abraçada molt càlida per celebrar que t'he descobert com autora i el goig de la lectura que m'has proporcionat,

    Unaquimera


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: