CRIATURES MÀGIQUES DEL BOSC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Facebook




Cerca

Montserrat
Inici
Crea
Sol·licituds d'amistat
8
Missatges
16
Avisos
Configuració del compte
Persones que potser coneixes
Mostra'ls tots

Joan Conangla Solanich
15 amics en comú
Afegeix als meus amics

Elena Solanellas Junoy
Un amic en comú
Afegeix als meus amics

Mariola Anna
9 amics en comú
Afegeix als meus amics
Català · Español (España) · English (US) · Português (Brasil) · Français (France)
Privacitat · Condicions d'ús · Publicitat · Opcions d'anuncis · Galetes ·
Més
Facebook © 2018


Montserrat Vilaró Berenguer
3 minuts ·
CRIATURES MÀGIQUES DEL BOSC
Temps era temps que les masies o cases de pagès eren habitades. Ara malgrat totes les eines i bons mitjans per conrear el camp ,cada vegada és mes difícil trobar una habitada, les terres si algunes les veureu cuidades ,ara de gent i animals fa molt temps varen fugir per no tornar. Els trobareu els humans a les grans ciutats o pobles i els animals en granges que semblen presons.
Però no volia parlar de cases de Pagès , bé si, d'una en concret la que habitava l´Aina amb la seva família amb vaques, cavalls, oques, conills, gallines i uns quants gats i gossos.
La nena era filla única i una mica consentida però als seus nou anys era una noieta alegra i riallera. Era de galtones vermelles, ulls blaus i cabell color de blat madur. Les seves trenes li donaven un aspecte eixerit igual que la granota texana, que una tia que li agradava viatjar li va portar d'un dels seus viatges, ella la portava quan no tenia col·legi, a l´escola hi havia d´anar amb l'uniforme de les monges, que ella no li agradava gens.
La xicoteta al seu avi li deia "Pepito" cosa que ella li agradava prou. Estimava al seu avi que se l´emportava al camp o al bosc i li explicava històries molt boniques, i li ensenyava el nom dels arbres les plantes i a conèixer tot bitxo vivent.
Aquell dia es va posar molt contenta quan li va dir l´avi si volia anar amb ell perquè era estiu i no tenia col·legi.
- A on anirem padri? va preguntar.
- Doncs a la font del Celler, digues a la iaia et doni berenar
Així ho va fer i contenta amb el seu osset de peluix de color marró que sempre portava a coll i amb una motxilleta a l´esquena on l´àvia hi va posar pa amb xocolata i caramels.
- Avi expliquem una història li deia la nena pel camí, però que no sigui de por, com la que em vas explicar de l´escala que va construir en una paret, un home que va vendre l´anima a Satanàs i mai va ser pobre del tot. Però que a l'anar a enterrar el dimoni s´havia emportat l´home i varen tenir d'enterrar un roc.
- No "Pepitu", però tu mateixa has vist que l´escala continua al seu lloc prop d´un camí, saps menuda que hi ha altres formes de ser ric, com diuen més bones de fer.
- No, com avi?
- Doncs mira no sé si saps que hi ha dones d´aigua, unes noies molt formoses que viuen en llacs, gorgues i rius, són màgiques i el que els pot robar una peça de roba que solen estendre a la nit, i millor dit per Sant Joan, si pispes quelcom diuen que tens prosperitat per sempre.
- I tu les has vist, són com fades potser?.
- Si són com fades, són esperits de l´aigua però no són fades, elles viuen al bosc a l'igual que els follets, és té de ser molt bo i estar molt atent per veure'ls reineta.
- Oh !, avi que vol dir?. Tu els has vist?
- La meva mare en veia, ja saps que era la persona més bona que he conegut la teva besàvia, ella hi creia i veia tots aquests éssers. Tu t hi assembles, tens els mateixos ulls i cabells i espero que tinguis el mateix caràcter i bondat.
- Va! Doncs expliquem quelcom , que et vagi explicar ella .
I l'avi va começar a explicar l història , ja havien arribat a la Font del Celler i la nena va donar pa amb xocolata al padrí i ella també va agafar la seva ració i es varen asseure , prop de l´aigua,
Explicava la meva mare que quan vivia a casa de Perot Rocaguinarda el bandoler , hi havia una masia amb una nena petitona. Ella tenia quatre nens i es delia per la Roseta, li hauria agradat tenir una nena . Però un dia la nena es va posar malalta i ni els remeis del metge ni les herbes de la Tana que deien era bruixa guarien a la petita . La seva mare estava molt trista i la meva que anà a visitar-los també. La menuda tenia febre alta i feia una pena. La seva mare la Cio va dir que potser li havien llançat mal ull, però la mare va dir que no, això no ho podien pas fer a una nena tan bonica com la Roseta. Llavors la Cio va dir que potser havia sigut un follet, alguns tenen molt mala bava. La meva mare la Dolors va dir que això mai, eren trapelles ho emmerdaven tot, però mai feien mal a la canalla i així ho varen deixar.
Però es veu que un follet havia escoltat mig amagat darrere uns sacs, tot el que deien les dones i va pensar que havia de fer quelcom. Ell vivia molt bé a les golfes de la casa els hiverns no tenia fred, sempre trobava quelcom per menjar i a la seva cova al bosc sols hi anava quan feia bon temps. Si havia de fer quelcom.
Va rumiar m´entres es treia la caputxa verda i la feia voleiar a les mans. Va decidir anar a veure unes dones d´aigua que vivien a la Balma de les Pastorelles, potser elles el podrien ajudar. Més les dones d´aigua eren com les sirenes del mar, sols sabien cantar, atraure pastors i desitjar ser noies normals i atrapar algun pagès per anar a viure a un mas.
No va dir la que semblava tenia més poder, no et podem ajudar, i en dir això és pentinava una cabellera llarga i rossa , era molt i molt bonica. Ara va suggerir, potser les fades del bosc , sí que et poden ajudar, ja saps a on trobar-les. I dient això es varen submergir dins la gorga.
El follet va anar rabent al bosc mes ferestec i bonic de la contrada, en ser allà va començar a cridar. Fades verdes! Fades Drianes! Sóc un follet necessito la vostra ajuda.
De cop i volta un reguitzell de donetes vestides amb peta'ls de flors , llargs cabells brillants amb varetes a les mans i algunes amb ales com les papallones el varen envoltar.
-Que passa follet varen preguntar?
- Necessito la vostra ajuda, les dones d´aigua diu que vosaltres en sabeu.
- Una nena humana bonica com un sol s´està morint, em podríeu ajudar, jo a l´hivrn visc a casa seva i bones trapelleries els faig.
- I que en traurem a canvi, que ens pots donar?
- Doncs res va dir el follet, ara he sentit a dir que sou bones per naturalesa i ajudeu als humans .
- És cert va dir una que va dir anomenar-se Liliana, ho farem amb una condició , quan vegis un Arc de Sant Martí després de la pluja, ens tindries d´anar a buscar l´olla d´or que s´amague al final . No va dir la Liliana, no la volem pel seu valor, però un dia amb un follet irlandès vàrem tenir una disputa, li voldríem fer una broma, li tornarem l´olla no pateixis, al final sou de la mateixa mena no?
- Si va dir el follet, ho som. Us prometo ajudar-vos sempre que sigui així sols una broma, que els follets irlandesos tenen molt mala llet!.
- I la fada es va espolsar les ales, va recollir un polsim daurada que va posar dins d´una flor que tenia forma de calze i li va dir al follet, el tirés sobre la menuda i digues unes paraules màgiques.CURA TE IPSUM ! , i li tires al damunt, estarà bona en unes hores.
El follet va marxar amb la flor ben agafada a la mà, els va donar les gràcies i els va prometre visitar-les amb l´olla i ell trapella va pensar que també les visitaria més endavant eren tan boniques que li havien robat el cor, en particular Liliana amb les seves aletes daurades i els seus ullets verds.
Un cop a la masia va fer el que li havien dit les fades i la nena li va baixar la febre i l´endemà ja tornava a córrer per la masia.
La meva mare que entreveia follets m´entres collia bolets i veia voleiar una cosa que no eren papallones a dins el bosc, va intuir que alguna cosa havia passat. No l´havien guarit ni els remeis ni les herbes, alguna cosa diferent segurament màgica.
Jo era un vailet i escoltava la meva mare bonica i rossa i pensava que tenia raó.
Com tenia raó quan em deia que no baixes a una mina que hi havia a la masia Rocaguinarda perquè em podia fer mal, que només era una fugida del bandoler, mes això ja és una altra història.
L´Aina estava tant atenta i bocabadada que va deixar caure l'osset de peluix que l´avi va pescar amb la mà de dins l´aigua clara.
Avi va dir la nena, aquest si que és una història bonica potser aquí també hi ha dones d´aigua.
- L'avi molt seriós, va contestar que segurament que si i que creia la història de la seva mare perquè a la seva manera la seva mare també era màgica. I la nena va somriure a l'avi, el va agafar de la mà i li va fer un peto molt gros , com a premi de la bonica història.
L´Aina ara ja és gran, però recorda els contes, les històries i l´avi a qui tant va estimar i de cua d'ull també moltes vegades en veu d'habitants del bosc i per si acas, mai cull tota la fruita dels arbres, la deixa per ells. I viu enmig del bosc encara i la màgia mai l´ha abandonat i no desespera, potser algun dia per Sant Joan anirá a veure les dones màgiques d ´aigua, a la Balma de les Pastorelles, no vol cap peça de roba, sols els vol veure i cantar sota la lluna.

Comentaris

  • Molt bé...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-12-2018

    Et comente que està molt bé...
    I com que t'han comentat "Karin", vaja! estaràs satisfeta...
    I altres comentaris...
    Una salutació...

  • Carinyu[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 26-08-2018 | Valoració: 1

    I ara! que és això? I jo, pensava que això de KARIN, era un "Carinyu" o admirador que te la Montserrat Vilaró, i qui és qui li llença la primera floreta per a que s'animin els altres relataires a fer-li un comentari també. I resulta que és el seu "JO" espiritual o doble etèric. Mira que que ets trapella... Les nenes dolentes no van al cel. Hoooooooommmm!

  • Patètic[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-08-2018

    Ostres, Montserrat, no sols et comentes tu mateixa els relats, sinó que ho fas per quatriplicat. Vinga, quatre deus!!!! hahaha.
    Molt maco el conte, sí, amb aquesta introducció del Facebook.
    Però tu repasses les coses????

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Karin | 26-08-2018 | Valoració: 10

    Un conte de fades dels teus, m´encanta

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Karin | 26-08-2018 | Valoració: 10

    Un conte de fades dels teus, m´encanta

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Karin | 26-08-2018 | Valoració: 10

    Un conte de fades dels teus, m´encanta

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Karin | 26-08-2018 | Valoració: 10

    Un conte de fades dels teus, m´encanta

Valoració mitja: 8.2

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.