Creure que tot pot canviar…

Un relat de: somni 23

Tot és fosc. No veig la llum per enlloc.
La vida s'ha convertit en un cau on no hi ha sortida i en tot el que faig per sortir-ne, m'empeny més endins. No té sentit, com moltes coses en aquesta vida. Simplement, no té sentit, el fet que no tingui sentit...
Molt estrany, cúmul de sensacions internes, neguits interiors, que es traspua a l'exterior com qui no vol... Sense sortida, sense opcions per sortir-te'n. A què m'aferro? Camino, amb pas lleuger, la mirada perduda, ofuscat, pensant, sense pensar en res en concret. Delicadesa interior, difusa fantasia... Difusa aventura. Absurda realitat, estranya sensació. No hi ha res, tot sembla en punt mort. Ara, orfe de sentits i en plena absurditat d'accions i moviments, m'endinso en el més enllà...
Tot sembla negre...continuo sense trobar-ne la sortida. És absurd.

........

Raig de llum, escletxa d'optimisme, amic de l'amor, de la sort, de la vida... Al fons del túnel, però amb energia intrínseca que et diu que hi ha alguna cosa que desconec que em traurà d'aquí i tot serà diferent. Esclau d'un mateix o no, et trobes allà, amb un destí perniciós... Sensacions a flor de pell, fluir de vida, nostàlgia present... Tot és tot, res és res... Ésser o no ésser, futur o present, llunyania o proximitat...
Somni o Realitat?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: