CREUER

Un relat de: gustav
Dalt del petit escenari, mentre insufla aire al seu instrument, s’estremeix per un instant. I no perquè els vells temes que interpreta dia rere dia li provoquin cap emoció. És un calfred familiar, premonitori que, com sempre, fa olor de mar. Sense separar els llavis del seu saxo –fent una breu llambregada a la pista— la descobreix. Entre figures anodines, que es balandregen mandroses i xarrupen còctels de colors, la seva bellesa insòlita resulta feridora. Només la veu ell, al bell mig de la sala, lluint la seva pal•lidesa il•lusòria, abstreta pels sons d’un bolero lànguid, melangiós. Tants anys i –encara que els cabells platejats d’ell diguin el contrari— res ha canviat. Cap contacte, només aparicions puntuals i efímeres que han servit per lligar-lo –amb l’al•licient del retrobament— a aquell univers flotant, rònec.
Al principi la va buscar per tots els racons del vaixell, entre el passatge i la tripulació, sense cap èxit. Aviat, però, va comprendre que el misteri només eren visions que mai duraven més d’un bolero, imatges que, amb el temps, va aprendre a esperar i admirar des de la seva atalaia musical.
La cançó arriba a la fi i la noia, previsiblement, s’ha esfumat. Però abans que, un cop més, la melangia s’apoderi d’ell, un calfred inesperat, esperançador, recorre el seu cos. L’acompanya un cant estrany, enigmàtic, llunyà –com transportat pel mateix oceà— que l’atreu, l’empeny, l’obliga a cercar la seva procedència, que només sent ell, n’està segur. La salmòdia subjugadora el du fins a coberta, al ras. Allà descobreix una lluna desmesurada que il•lumina la nit amb escreix, i que la melodia, cada cop més evident, prové del mar, de la part de proa. Nerviós s’hi arriba, per descobrir -encara que l’intueix- l’origen de la veu miraculosa. I és tan gran l’encanteri que s’aboca a la barana, s’hi enfila i, després, es precipita. Mentre cau, encara és a temps d’albirar una gran cua argentada, que espurneja amb els rajos lunars, abans de ser engolida pel mar.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • La vida en un bolero[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2017 | Valoració: 10

    La vida pot ser tan dramàtica com l'escena que descrius. Cada bolero, escoltant bé la seva lletra, és una autèntica història dramàtica. I el final del relat és més que dramàtic. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

60 Relats

90 Comentaris

36685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat