Creu-me

Jo et crec, et crec, jejej m'encanta com escrius!
Un petó.
Camps de Tristor

Primer de tot moltissimes gracies pel comentari de la critica de maltractadors, enserio, m'ha encantat, perque primer, es un escrit que em va sortir del cor, com tots, sí, però era especial, no ho sé, per primer cop escribia una critica, pero no ho feia, tipus diari, era com una petita historieta, que crec que m'ha sortit prou original, i sí, tens raó, tindria que haver jugat uan miqueta millor amb els punts, perque sino, es fa una mica dificil respirar..jajaja!

Segon, passo a comentar-te el poema, que per cert.. et titol com no.. era referencia a la sensibilitat que hi has posat.
De la manera en que m'has comentat el meu escrit, un comentari constructiu, que afalagava, i que també m'ensenyava certes coses, ho he deduit.
M'ha encantat el poema, esta ple de sensibilitat, i molt amor sobretot.

Bé res més a dir.
Et seguire llegint!
Milers de petons i una forta abraçada!*

Aquest és un poema per regalar amb joia. Per entendre que el més essencial es viu amb intensa senzillesa.

Creu-me, jo també jugo amb les paraules.
Les teves metàfores són d'una prudència excel·lent (en el sentit que saps molt bé el que dius i perquè ho dius).
No hi ha res gratuït.

No visc en la indiferència, posa-hi la mà. Provoco amb la paradoxa per comprovar que hi ha bellíssims cors que encara bateguen sense temences.
El teu poema és la resposta a qui no entengui, encara, què vol dir estimar: procurar comprendre que el més preuat és viure i que l'absència o mancança de paraules és l'única cosa que, amb el temps, ens sabrà greu reclamar.

Convé estimar amb sinceritat i tendresa.
En aquest sentit el teu poema és un tresor, que creu-me, és la meva humil opinió, demostra que hi veus ben clar.

Esplèndid, i no t'afalago endabades, conec molt bé aquest paisatge. Però vull aprendre'n més si em permets. Gràcies.

Tant de bo totes i tots ens hi reconeguéssim; comencem a ser deutors de la teva poesia.

Petons!

si et dic que m'ha semblat un dels millors cants d'amor que he llegit en molts i molts dies... Perquè tu no has jugat, ni besat, ni plorat, ni callat debades...perquè tu no has volgut enganyar, ni impressionar, ni amagar.... només has demanat que es fixés en els teus silencis, escampats entre mil escletxes, i quan t'has sentit escoltada és quan has pogut dir de veres: "t'estimo, m'has omplert de tendresa".

Paraules, les teves, que m'han inundat el cor de bellesa.

Petonets, Llibre. Ets un pou de saviesa. Ets una reina de les lletres. Creu-me.

de tant en tant deixo la feina(feixuga, feixuga, escriure costa poc, corregir i intentar fer-ne alguna cosa, es otro cantar) i em passejo per aqui. Aquest poema és molt bonic. D'amor, com acostumes (al menys són els que t'he llegit). Ben escrit, es nota que domines les paraules.

Una abraçada molt forta
Glòria

quin poema més preciós, sincer, ple de sentiment, i pur. Ets ben bé tota una professional de les lletres. Fas poemes molt curats i realment mouen per dins. M'agrada la sencillesa que mostrés, sense afany d'impressionar ni res d'aixó. La qüestió és estimar.

Un poema preciós Llibre. Un barret per vos.

Salz.