Cremen les teues paraules

És ben cert!
Hi ha paraules que t'encenen i no et poso exemples perquè precisament tu en sabràs ben segur unes quantes... i aquell foc mai no s'apaga, sempre manté el caliu!
D'altres t'escalfen, fan pujar la temperatura, et fan bullir, t'abrasen; fins i tot hi ha paraules que, un cop calades foc, no saben aturar-se i t'incendien: abrusant-se, et consumeixen, et socarren... i et destrueixen.

Aquell ardor que tenen el poder de transmetre pot arribar a ésser febre, i aquesta símptoma de malaltia.
O, ben al contrari, l'escalf que deixen anar pot ser signe de foc intern, d'essència viva, càlida, lluminosa, plena de guspires.

Ah, quin poder que tenen, aquestes paraules!
Tu saps aprofitar-les per fer-les dir allò que desitges comunicar: ben fet!

M'ha agradat tornar a llegir un poema teu, després d'un parell de relats en prosa.
Veig que tens molta producció! Tornaré, doncs... fins aviat!

T'envio una abraçada de les que escalfen sense cremar,
Unaquimera