Créixer

Tenia 15 anys, però no n’aparentava més de 13. Sempre havia estat tardana en això dels canvis que comporta créixer -que no madurar-.
Les companyes de classes estaven molt més desenvolupades que ella. Clar que, fins aleshores, tampoc l’havia importat massa.
A ella tan sols l’interessava jugar a futbol, sortir de tant en tant a prendre alguna cosa amb la colla i llegir en les estones mortes.
El seu aspecte físic era més el d’un típic noi adolescent, amb els seus texans, suèter ample, vambes còmodes i cabells recollits en una cua. Sempre havia vestit d’aquesta manera i mai s’havia plantejat de canviar-la.
Tanmateix, no li havia passat desapercebut el fet de que les noies de la seva edat començaven a maquillar-se, a vestir d’una manera més femenina i a coquetejar.

El divendres, després de classe, esperava a la colla amb la pilota a les mans, a la cantonada de sempre, prop del parc.
Aquell dia, mentre no arribaven els amics, va deixar la pilota al terra i va parar especial atenció en l’aparador d’una botiga de vestits de festa.
Hi havia un vestit de núvia que estava il•luminat de tal manera, que era inevitable no atansar-se a fer-hi una ullada. El llum projectava en ell un aire de malenconia i màgia.
Va pujar un graó per observar-lo amb més deteniment. I va començar a repassar els detalls: la lluentor feia intuir un teixit semblant a la seda, escot paraula d’honor, color blanc impol•lut, senzill sense cap extravagància ni ornament innecessari, de tall recte, seriós però provocador, discret alhora que sensual, i molt, molt femení.

En això que va arribar la colla, i van fer-li broma en veure-la tan embadalida amb el vestit. Ella va fe un gest com per treure-li importància.
Va agafar la pilota i va córrer cap al parc, darrere d’ells.
Mentre corria però, va experimentar una sensació estranya. Notava que alguna cosa havia canviat en ella. Petits canvis que començaven a germinar en el seu interior i també, en el seu exterior...


http://blocmartinah.blogspot.com.es/2013/04/creixer.html