Credo.

Crec en els cimalls guarnits de blanc
i en les obagoses fondalades
vestides del tapís de verd del bosc
beneïdes per la neu i les ruixades.

Crec en el garbí d'aigües enllà
en la salabror i la marinada
en l'esclat d'escuma que rugeix
quan es trenca a la platja enfurismada.

Crec en tu i en mi i en tants que som
cors surant en una vida estranya
mans cercant més mans dins la foscor
fins que a punta d'alba la llum guanya.

I en el guspireig de cada instant
en cada batec de les onades
en el ball del vent sobre del blat
en les esperances amagades.

I en el buf de brianxa que m'empeny
sempre més enllà en el meu viatge
per damunt dels blasmes i els esculls
dels esclaus de l'or i de la imatge.

I en la rauxa que em fa aixecar el vol
rompent tenaç cadenes i mordaces
que trenen els esclaus d'una moral
amarada de judicis i amenaces.

No crec en veritats petrificades
indubtables dogmatismes imposats
paraules greus que subjuguen la vida
a obscures i pesants moralitats.

Crec en el color de cada mot
i en la força de cada mirada,
en la veritat de cada gest
i en l'amor de cada cantonada.

Veig pertot somriures espantats
ocults als ulls que sols veuen façanes
màscares filades per la por
finestres closes per negres persianes.

Malgrat tot, sé d'un racó de món
amb un coixí de sorra i unes canyes
l'udol del vent, el brum etern del mar
i el so d'una guitarra a les entranyes.

No crec en res més, amb això em basta.