Crec que t'estimo

Crec que t'estimo,
però no aconsegueixo entendre per què,
doncs he odiat els teus llavis,
i m'he ofegat als teus ulls,
cada cop que el Sol ha decidit sortir,
sol.
Quan has plenat els matins de silencis
i has dibuixat als blaus notes menors.
Sí, crec que t'estimo,
i dubto que això sigui bo.
Però no se que he de fer amb el teu amor.
Reduir-lo?
Reutilitzar-lo?
Reciclar-lo?
O llençar-lo a un contenidor de rebuig?.
Doncs és cert,
t'estimo,
tot i que em facis sagnar,
però pel que veig el teu amor
ni tan sols em serveix per escriure.