Cercador
Crec que em podré esperar...
Un relat de: Trossets del que pensoQuin dilema s'ha creat,
dins del meu pensament
cada ratlla que creuo,
m'allunya del que penso que sé.
Quan acabo de donar un pas,
m'imagino el següent.
I m'equivoco al pensar,
que sé com l'he de fer.
No hi ha res predeterminat,
tot està per crear.
Tots els moments per definir.
Crec que em podré esperar...
A que surti el sol
a l'endemà.
A tornar a riure amb tu al costat.
A cantar cançons,
que encara no són dels dos,
i qui sap,
si mai ho seran.
Sols sé que no en tinc prou,
però em sembla,
que em podré esperar...
a que la teva estrella m'il·lumini
la resta de l'eternitat.
dins del meu pensament
cada ratlla que creuo,
m'allunya del que penso que sé.
Quan acabo de donar un pas,
m'imagino el següent.
I m'equivoco al pensar,
que sé com l'he de fer.
No hi ha res predeterminat,
tot està per crear.
Tots els moments per definir.
Crec que em podré esperar...
A que surti el sol
a l'endemà.
A tornar a riure amb tu al costat.
A cantar cançons,
que encara no són dels dos,
i qui sap,
si mai ho seran.
Sols sé que no en tinc prou,
però em sembla,
que em podré esperar...
a que la teva estrella m'il·lumini
la resta de l'eternitat.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
240783 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades