CREATIO EX NIHILO

Un relat de: jomagi
Sovint en moments de solitud

des del llit estan amb les persianes baixades

deploro aquest present decadent – absurd

rememoro amb desordre el meu llunyà passat

ple de records agredolços - desencerts – fracassos

buit d’éssers que ja no estan presents

morts que resten closos pel silenci

quin dilema el misteri de la vida – mort

és aleshores quan penso amb la segona Mort

Mort que quan en sigui mereixedor

demanaré ansiós per retornar al meu origen

ample - bast - serè - perfecte - de l’úter preexistencial

de la meva primera Mort.


Comentaris

  • Sona romàntic...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 8

    Crec que es refereix a la reencarnació... tot i que d'una manera curiosa.

    Com si al morir tinguessis una nova oportunitat amb els records de la vida anterior...

    I no he entès si és que el protagonista tenia ganes de morir... o presses...

    L'úter preexistencial... una cosa curiosa. M'agradaria saber si existeix alguna cosa així que no sigui el ventre d'una mare. Potser l'espai sideral on totes les ànimes hi van a viure...

    Ja veus, jomagi; m'escrius un elogi a la meva web i jo et corresponc, i de bona gana. Pren-t'ho com un mèrit teu.

    A reveure.

  • Bo, molt bo !!![Ofensiu]
    Gardenia | 18-12-2016 | Valoració: 9

    Et un geni !!!

  • Records agredolços[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-11-2016 | Valoració: 10

    Això és la vida. Un cúmul de vivències dolces i agres que conformen la nostra estada en aquest món. El teu poema té un cert regust a desolació, a solitud, a buit, sensacions que ens assalten de tant en tant fins i tot a les persones més optimistes del món. És la por a l'absurditat de la vida que troba un cert consol en el pensament de la mort, que ens retornarà a la terra, el nostre origen.

    M'ha encantat el teu poema. Et poso als meus autors preferits.

  • El sentit de la vida[Ofensiu]
    aleshores | 08-11-2016

    Pròpiament no té una finalitat, diria jo: és com un joc heurístic amb les eiens que tens en un moment donat a l'abast, casualment. Pot ser que el joc engresqui o avorreixi i el beneficiari de la vida sol·liciti ser retornat al seu l'origen.
    Hi ha poques coses, però que es poden dir creades del no res: sempre tenim un precedent. Del "no res", "no res", en pot sortir quelcom?
    Bona reflexió-poema.

  • Viure i morir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-11-2016 | Valoració: 10

    Et felicito per aquest poema, per aquestes reflexions, per la filosofia, la realitat i la mateixa duresa de morir en vida. Un poemàs! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: