Cream

Un relat de: Perkins

No em sembla correcte començar a escriure alguna cosa en un moment com aquest, en un moment on l'únic que no em ve de gust fer és, precisament, escriure. Escriure sobre llocs on no he estat mai, personatges aliens a mi o situacions inversemblants, se'm fa feixuc i alhora atractiu. M'atrau com abelles a la mel, però alhora em foragita. M'agrada i em desagrada, m'apassiona i m'arruïna. No ho entenc. Vull escriure. No vull escriure. Vull crear, vull omplir pàgines i pàgines de relat, vull ser llegit, vull que se m'escolti, o com a mínim que se'm llegeixi. Però alhora no puc, encara que històries en tinc, maneres de dir també, només no tinc el que s'ha de tenir per escriure. Segons Oscar Wilde, escriure és molt fàcil: només s'ha de tenir alguna cosa per dir i dir-la. Però jo no ho veig tant fàcil. Tinc el cap ple de coses per dir. Però no trobo com dir-les, com expressar-les, com fer-les arribar tal i com les penso des del cervell a les mans, encarregades de mecanografiar els meus pensaments al compàs d'un bon disc de Cream. Aqueta connexió no hi és. Al meu cap tinc històries diverses, moltes de les quals donarien per una bona novel·la, encara que sé que moltes d'altres no. Però això és igual, és igual tenir al cap una història perfecta que tracta d'un trapezista homosexual que s'enamora d'un malabarista ex combatent de la guerra del Golf, on desgraciadament va trobar-se cara a cara amb la SIDA i, el trapezista, tot i sabent-ho, l'estima fins que acaben tots dos al cementiri. És igual poder pensar històries que tenen suc, o que no tenen suc, si després no pots aprofitar tot el suc que tenen les històries, fins i tot si ets incapaç d'aprofitar el poc suc que tenen les històries sense suc. Per ser bon escriptor has d'aprofitar el suc de les històries. Però per ser un mestre has de ser capaç de crear suc.

No demano ser un mestre. Només poder escriure alguna de les històries presoneres al meu cap, poder plasmar-les perfectament al paper, ser capaç de no fer-les avorrides, inintel·ligibles, feixugues, fastigoses, incoherents, incomprensibles, inconnexes, sinó de fer-les apassionants, divertides, boniques, quadrades, senzilles, gràcils, amables.

Cream desvaria a mesura que s'acosta el final del seu disc. El bateria es llueix, mentre els altres s'ho miren. Ho escolto expectant. És la primera vegada que el poso. M'agrada. No hi ha lletra. No necessiten lletra per transmetre moltíssims sentiments en una cançó de cinc minuts. I jo necessito centenars de pàgines plenes de lletres per transmetre una quarta part dels sentiments que transmeten ells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Perkins

8 Relats

11 Comentaris

9205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Res a dir. Només que escric quan no sé què fer, i escric poc perquè no en sé més, i m'agradaria escriure més però no tinc idees, i llastimosament, quan les tinc, no les sé escriure.

Crec que la gent podria aprendre molt de la música.