Crafford (part II)

L'avió presidencial està preparat a l'aeroport quan arriba el professor acompanyat de dos policies. Un jove baixa del mateix i es dirigeix a on està Stewart…
Professor Stewart, sóc Mcrroe, físic nuclear e enginyer aeronàutic i el seu ajudant mentre duri el vol. Tot està preparat i podem començar el viatge quan vostè vulgui.
Una vegada dins l'avió i ja en vol…
Mcrroe deu estar assabentat del problema que tenim?
Si senyor, un B-Z-14, s'escapa't de la base d'Alabama destí Moscou.
Bé doncs, a veure que podem fer. Com vostè sap, el coet es com un avió de combat, pot destruir avions en vol, rectificar la seva ruta per poder fer-ho i tornar després a les coordenades marcades al seu programa de vol. A demés està dotat d'ones electromagnètiques per desviar els atacs amb coets teledirigits, donant senyals falses de la seva posició. En una paraula es indestructible!
Però algun punt dèbil ha de tenir?
El seu únic defecte es l'autodestrucció.
I si l'ataquen cinc avions al mateix temps?
Doncs, quan els detecta al radar, corregeix la seva altitud i vola a ras de terra a on no pugi ser detectat ni pels radars dels avions ni pels radars de terra.
No sé si hi haurà manera de aturar-lo, li contesta Mcrroe.
Sense dir-se res més els dos físics, miren en els plànols mil·límetre a mil·límetre cada part del coet i quan estan a punt d'aterrar han arribat a una conclusió…
Bé Mcrroe, crec que aquesta serà l'única solució.
Però i si falla?
No sé que faran els russos. Espero que ells el pugin aturar, si arriba el cas, sinó serà un desastre mundial.
En aquell moment arriba una hostessa…
Professor anem aterrar, prego que s'asseguin i es posin els cinturons.
Mcrroe dona la mà al professor…
Bé senyor, espero que el pla resulti, pensi que falten menys de quatre hores per arribar al seu objectiu i tan sols dues perquè arribi a Europa.
Si tot va bé tindrem temps suficient.
Deu minuts desprès l'avió ja ha aterrat, ràpidament arriba un cotxe. Pugen i es dirigeixen a un helicòpter que està situat a un dos-cents metres. Només arribar tanquen les portes i volen cap a la Casablanca.
Caminant pel llarg corredor, tan sols poden sentir les seves passes i al fons del mateix apareix una silueta, es Crafford.
De pressa professor, el president l'està esperant.
Els agents que els acompanyen es queden a la porta, mentre el professor i Mcrroe entren al despatx oval.
Asseguts amb aspecte nerviós es troben, el President Miller, el Vice-president i darrera d'ells Crafford, secretari de la Presidència…
Ja ens han dit per ràdio que han trobat una possible solució al nostre problema.
Stewart i Mcrroe posen el plànols sobre la taula. Els tres personatges s'acosten, més interessats pel que els hi pugin dir que no pas pel jeroglífic de dibuixos que els plànols descobreixen al seu davant. Llavors el professor comença la seva explicació…
El coet B-Z-14 es un dels enginys més sofisticats que s'han construït fins ara. Les seves armes defensives i ofensives el fan inaccessible. Ara bé tan Mcrroe com jo, després d'estar estudiant el plànols, creiem que tenim una solució esbojarrada, però que al menys es possible.
L'únic lloc vulnerable està en la part de la tovera de propulsió. Aquesta tovera té un diàmetre d'un metre i si tracem una línia imaginaria des de el seu centre, serà la trajectòria que un míssil hauria de dur per poder impactar sense ser descobert i així destruir-lo.
Però hi han dues coses molt importants. Primer no es pot llançar des de qualsevol lloc. S'haurà de fer des de un avió. Però encara hi ha una altre cosa més. El radar del B-Z-14 té un radi d'acció de dos quilòmetres. I encara que l'avió seguís la línia imaginaria que hem dit, al ser de gran volum seria descobert al instant.
Bé senyors en poques paraules, l'avió X ha de disparar el míssil, que no ha de tenir una diàmetre major d'un metre, a una distancia no inferior a dos quilòmetres. Sé que es un llançament difícil, però creiem que es l'única solució que ens queda. A menys que puguin reparar el dispositiu d'autodestrucció.
L'altre cosa que hem de tenir present, es que ens queden tan sols quaranta cinc minuts perquè entri en l'espai aeri de França i Karenko posarà fil a l'agulla tan aviat com entri a Europa.
El president Miller movent el cap es passeja per la sala oval, amb la mirada dels demés esperant una ordre…
Moments com aquests no m'agrada ser president. Ens estem jugant molt, un avió, la vida del seu pilot, la guerra amb Rússia, ves a saber si el futur del món. No tinc més remei que donar llum verda a la operació "Tovera".
Crafford!! Està en contacte amb la base d'Alabama?
Si senyor! Tinc línia directa amb ells i fa cinc minuts que m'han comunicat que es impossible reparar el dispositiu d'autodestrucció abans de que el coet arribi a Europa.
Però, quan els hi falta?
Una hora o hora i mitja, senyor president.
Bé, ja veig que no hi han bones noticies. Telefoni al Estat Major i que ens diguin els noms dels millors pilots que estiguin a alguna de les bases a menys de trenta minuts del objectiu. Espero que trobem el que volem, tan sols tenim quinze minuts.
Tingui confiança senyor president, l'operació "Tovera" serà un èxit.
Mentre Crafford, surt de l'habitació per demanar les dades que el president li ha demanat.
Això espero, encara que ja tindríem que pensar en un lloc per poder-lo fer explotar quan el dispositiu d'autodestrucció funcioni.
Crec que un bon lloc seria al Alps, encara que no sé que farà Karenko si arriba a entrar a Europa, comenta el professor Stewart.
Ja ho sé professor, però això es un altre problema a resoldre quan arribi el moment…
En aquell instant torna a entrar Crafford amb una carpeta i es dirigeix al president… Aquí estan senyor, però tan sols en tenim tres pilots que tinguin les característiques que necessitem.
Un tal Jesús Arteche a la base de Espanya, John Limnet a Anglaterra i François Renart de França.
Quin dels tres està més a prop?
Tots estan a uns quaranta minuts.
El telèfon sona i el president el despenja ràpidament…
Es per vostè Crafford.
Digui, com? Està segur? Magnífic! (es dirigeix al president)
Senyor! Hi ha una noticia molt important.
Ja està arreglat el dispositiu d'autodestrucció? li pregunta el president.
No es tan bona, però crec que val la pena saber-ho. Ens acaben de comunicar que a prop d'on ha de passar el coet, hi ha un portaavions que acaba de sortir de França desprès de ser reparat.
Doncs posi'm ràpidament amb el comandant…

(Continuarà)