Crafford (el final)

Mentre Crafford demana comunicació amb el portaavions, molt lluny, en l'oceà Atlàntic, Jimmy Lester està descansant del seu entrenament diari. Es un busca-raons , jugador i totes les fineses que li pugin penjar son poques. Sinó fos per això segurament seria comandant d'una esquadreta d'avions, donat que es un dels millors. Però li han tret tants cops els galons que ja li es igual.
Ara mentre descansa, recorda com ho ha passar a Paris, allò si que era vida. Amb el portaavions avariat no tenien que fer maniobres, estaven tot el dia voltant pels carrers i sobre tot pels bars de dubtosa moralitat.
Estava pensant en tot això quan va sentir, que de sota la seva llitera, una veu molt ronca li parlava…
Saps que Jimmy?, ja estic fat de tot això, ens tracten com a robots, feu això, allò, cap aquí, cap allà, fins i tot quan estic descansant em sembla escoltar la veu del comandant.
No siguis un amargat i deixem seguir pensant en la rossa que vaig conèixer a Paris, te'n recordes? Ulls blaus, alta, formosa, simpàtica, una veritable meravella…
Mentre està recordant en veu alta la magnífica figura que tenia, pels altaveus sona un missatge…
Tinent Lester! Presentis immediatament al Comandant O'hara.
Carai, "El Rondinaire", que voldrà ara?
Potser que et vulgui donar un altre permís, perquè puguis veure a la teva rossa.
Tindria gràcia la cosa!
Amb un gest de resignació salta de la llitera, es posa la caçadora, agafa la gorra i es dirigeix a la cabina del comandant.
Entri!!
A les seves ordres, m'ha fet cridar?
Si, Lester, vostè es un dels millors pilots que tenim, encara que molt indisciplinat. Però ara tindrà que fer un esforç, ja que es una qüestió de màxima prioritat i tan sols tinc cinc minuts per explicar-li tots els detalls de la missió que ha d'executar…
Lester va escoltant, encara que a dins seu pensa que es una bogeria.
Per mi no hi ha cap problema, comandant, però a aquesta distancia el objectiu serà difícil de tocar.
Ho sabem, però des de el portaavions li estarem donant les coordenades perquè li sigui més fàcil.
Espero que res faci desviar al coet del seu curs, desprès d'haver disparat el míssil.
No es preocupi per això. Ja té preparat l'avió. L'hi hem acoblat un dispositiu de dispar especial. Amb ell podrà apuntar com si fos un rifle de mira telescòpica.
Bé no hi ha més que dir, que tingui sort i pensi que si vostè no el para, serà molt difícil aturar-lo.
Lester surt de la cabina acompanyat pel comandant. El saluda quan va cap l'avió, entra a dins, tanca l'escotilla, es posa el casc, comprova els indicadors i rep l'avís de la torre.
Quan vulguis Lester i sort, rumb 002 nord-est altitud 8000 peus.
Com un llamp, l'avió surt de la rampa del portaavions, dona la volta i va a la caça del B-Z-14.
Han passat uns minuts, quan escolta la veu del comandant…
Lester, giri 40 graus rumb 003 dintre d'uns minuts es posarà a la cua del B-Z-14
Passen el minuts que a Lester li semblen hores. Al seu davant tan sols veu núvols i el sol que el té de cara . De cop com un estel fugaç el veu passar tan sols com un llampec, i sap que es el que està buscant.
Comandant ja el tinc al meu davant, espero instruccions…
Bé Lester, ha de posar rumb 004 altitud 8200 peus, la seva velocitat un punt per sobre el só. D'acord?
O.K. rectifico el rumb, velocitat i altitud, el meu radar m'indica que estic a 3.200 metres del objectiu, poden comprovar si es correcte?
Es correcte, acostis més, augmenti un punt la seva velocitat, ja l'avisaré quan s'acosti massa al objectiu.
Lester augmenta la velocitat i veu al radar com l'objectiu està cada cop més a prop… 3.000… 2.800… 2.500…
Lester estabilitzi la velocitat, com pot veure està a 2.300 metres del objectiu, altura correcta, velocitat correcta. Tan sols ens queden dos minuts perquè entri al espai aeri de França. Tot està a les seves mans. Pensi que quan hagi disparat no esperi a veure si l'ha tocat, doni mitja volta el més ràpid que pugi, ja sap que l'explosió serà molt gran i podria arribar-li a vostè.
No es preocupi comandant, sortiré com si em perseguís el diable, desitgi'm sort…
Les mans experimentades de Lester fan baixar el dispositiu de dispar. Mira pel objectiu, i allí al seu davant està la tovera del B-Z-14, sembla que estigui allí mateix. Centra el dispar, el seu dit gros està a sobre el botó de dispar. Tot està correcte, prem el botó vermell i tira de la palanca donant una volta de 180 graus, sortint a tota velocitat. De cop darrera d'ell una immensa explosió fa que l'avió es mogui com una fulla sacsejada al vent i unes veus d'alegria arriben pels auriculars…
Ho has aconseguit Lester, enhorabona, ho has aconseguit!! Torna al portaavions per celebra-ho, t'esperem!
Lluny d'allà, en un despatx de la Casablanca, cinc persones salten d'alegria …
Tot ha acabat bé senyors, espero que en un futur no torni a passar. Intentem construir nous sistemes de seguretat, apunti-ho Crafford!!
Mentre el president parla, el telèfon vermell sona…
Digui'm, si sóc Crafford, ah! es Karenko, clar, com ha pogut veure ha sigut destruït tal com hem planejat. Clar que el senyor president el perdona pel to empleat, no faltaria més. Comprenem el seu punt de vista, no es preocupi ja li diré. Fins aviat Karenko.
Era Karenko, disculpant-se per les trucades d'abans i pel to empleat.
Veieu, fins en això hem aconseguit un punt al nostre favor, que us sembla la meva estratègia?
Senyor, i si hagués fallat l'operació "Tovera"?
Ja hauríem fet alguna cosa Crafford, però no ha fallat. Ara el que tenim que fer es celebrar-ho. Tinc unes ampolles de champany a la nevera del moble bar que ha d'estar fabulós, anem els invito a tots…
Quan tots ja estan a l'altre habitació sona un telèfon… Crafford contesta immediatament.
Digui'm?, si sóc jo! Com, una trucada del portaavions per el president? Passi-me-la.
Digui'm? El comandant del portaavions? No, el president no hi es en aquest moment, però de que es tracta?
Del altre banda del auricular, se sent una veu angoixada…
Crafford, digui-li al president que hi hagut un desastre. Al explotar el B-Z-14… se ha produït un núvol radioactiu que es dirigeix cap a França… Què podem fer?
Contesti'm!!!
El rostre de Crafford perd el seu color, mentre es deixa caure sobre el sofà. Una veu crida a l'altre banda del auricular… Em sent Crafford? Demanem instruccions!
Em sent?… Però els llavis de Crafford segueixen tancats, mentre la seva mirada es perd en l'habitació del costat, a on escolta les rialles del president…


Fi