Covard

Avui és un dia molt especial per mi.
Torno a la ciutat que em veure néixer fa 45 anys.
On vaig passar els meus primers anys de vida.
Recordo perfectament el pis petit de dues habitacions i el carrer on viviem, les botigues del costat, de casa. El nom de totes elles. Allà on es comprava el pa, la carn, el peix. Abans es feia tot d´una altre manera.
La mare et donava els diners i amb el canvi et podies comprar alguna llaminadura.
Teniem la gran sort de viure al centre de la ciutat i no feiem servir el cotxe durant dies, només quan anavem a veures els avis al poble.
De cop vaig pensar amb la guarderia, el col.legi, l´instítut, en definitiva amb els amics. Per culpa de la feina del meu pare que treballava de mècanic vam marxar d´aquí. I per això encara els recordes més als teus companys d´escola i del barri els quals fa anys que no veus, les places on jugavem fins a altes hores de la nit.
No hi havien mòbils, però totes les families estaven ben tranquiles. Sabien en tot moment on erem i quan tornariem. A l´hora de sopar.
Eren temps diferents. Els nens podien jugar tranquilament sense la mirada de cap d´adult.
Però no he vingut per la nostalgia de veure la ciutat i molt menys els amics.
Vinc a treballar.
Miro el rellotge.
L´avió ha arribat puntual, a la hora prevista.
Són les 9 del matí.
De moment tot perfecte, em dic a mi mateix.
Vaig a buscar el cotxe de lloguer que tenic reservat desde fa 2 dies. No em cal agafar cap taxi. Em se moure per tota la zona sense cap mena de complicació. Pot haber canviat l´estat de les carreteres per el pas del temps. Però tot està situat allà mateix.
Conec tots els pobles de la comarca, els seus restaurants, els hotels i fins i tot els hostals, i en un moment faig una repassada mental de tots ells.
No se on estaré demà.
L´aeroport està situat a 20 minuts del centre de la ciutat a on vaig néixer. Hi ha vols regulars durant tot l´any però quan realment funciona a ple rendiment es de març a octubre.
Agafo la carretera principal, la nacional II i de cop veig que on hi havia una carretera normal ara hi ha una autovia.
Encara millor.
La vida et porta als llocs on ella vol.
No sempre pots escollir el teu destí.
Tinc la gran sort de conéixer la ciutat, miro de manera bastant regularrment les notícies que hi passen gràcies a internet, llegeixo el diari local. Per tant se que no ha canviat gaire des de que vaig marxar fa més de 25 anys.
És una ciutat relativament petita que no supera els 100.000 habitants, es tranquila, amb dues parts molt diferenciades separades per un riu.Aquest mateix fa de barrera de la part nova de la part vella.
Una ciutat meravellosa.
Se perfectament a on he d´anar i a quina hora hi haig de ser.
Aparco el cotxe a les 10 en punt.
Surto al carrer i respiro l´aire tan conegut i tan estimat.
Totes les ciutats tenen el seu encant i aquesta particularment en té molts.
Passejo una estona i em deixo portar per la ciutat, ella mateixa et va indicant per on has de passar i quins llocs visitaràs. Això és el que m´agrada d´aquí. Passo pel carrer on viviem i el primer que veig es que han pintat la façana, totes les finestres són noves i han possat una porta nova al portal.
Tampoc puc despistar-me molt.
Vull estar situat a les 11 del matí en el lloc on tinc previst.
Dono un parell de voltes més pels carrers antics i estrets i m´enfilo cap avall on començo a veure més moviment de gent caminant per la zona.
Arribo puntual.
Al centre de la ciutat.
Compro un diari al quiosc que hi ha a la plaça i busco el lloc perfecte del bar que he escollit.
M´encanta aquest bar.
No hi sóc per l´amabilitat dels cambrers ni per que sigui el més net de la ciutat. Es la vista el que més m´interesa. Veig tot el passeig que es comença a omplir de gent de totes les edats. Avui és diumenge i els nens no tenen classe.
Estic en una de les taules que han posat a fora per aprofitar al màxim el seu espai. Si a dins està ple tindràn tot aquest espai exterior extra.
Han previst que vindrà molta gent i tindran molta feina.
D´on estic situat veig tot el que passa pel davant meu, puc veure la gent que ve dels dos costats tan de l´esquerra com els de la dreta.
Sempre escolleigo una taula que doni a la paret de l´edifici, no vull res darrera meu.
Ja he revisat a totes les persones que hi ha a dins del local estic molt tranquil.
Només cal mirar la gent que entra i surt del bar.
He demanat la beguda a una noia que ja comença a suar i avui el dia serà llarg, pobre noia.
Tinc la meva guiness negre a la taula, el tabac a la boca i el diari a la mà.
Una persona normal en un dia especial.
Quan arribo a una ciutat a on no he estat mai, no faig com els turistes habitals que van amunt i avall i senyalant amb el dit la direcció que creuen que és la correcte mentre miren el mapa. buscant els monuments, els museus, etc.
Ets el centre d´atracció pels lladregots que es refreguen les mans veien les pobres victimes.
Una Terrassa d´un bar és perfecte.
Qualsevol del centre es bo.
Es veu tot.
la gent que camina.
la gent que mira aparadors.
la gent que esta en un banc llegint el diari.
Et dona la perspectiva de com és la gent del lloc que visites.
Això és el que m´ha ensenyat la meva feina.
Després ja tindré temps per fer la visita turística. Sempre memoritzo el mapa de la ciutat on vaig, els carrers i a on estan situats tots els indrets per anar a veure.
M´agrada visitar els millors llocs de totes les ciutat on vaig com a tota la gent.
Ningú del meu entorn sap de que treballo.
Sóc enginyer de ponts i camins,
Treballo per una gran empresa que fa obres per tot el món. Per tant viatjo molt i per tot arreu. He vist quasi totes les grans ciutats del món. Moltes vegades només veig aeroports i hotels.
Una feina perfecta però no tothom és apte per fer-la.
Mai parlo del que faig.
A casa vaig convertir una petita habitació en un despatx a on passo moltes hores. Sempre hi han dibuixos d´estructures, d´edificis, de carreteres, de ponts i sobretot mapes de ciutats de tot el món i moltes fotogràfies. I el que m´agrada més biografies de persones.
Gran part de la meva feina la faig aquí, no molesto a ningú ni m´haig de moure si vull fumar o vull beure una cervesa, tinc tot el que necessito.
No passo gaire temps a les nostres oficines, no em cal. Amb les noves teconologies que tenim ara no cal desplaçar-se si pots fer el mateix desde casa teva. Per sort meva no sóc la secretaria de cap directiu ni agafo el telèfon.
Tot normal.
Però jo no ho sóc.
Parlo 7 idiomes. A partir del 3 és molt més fàcil aprendren un de nou. Només has de relacionar les paraules que ja saps amb els idiomes nous i et surt tot sol. El fet de viatjar molt i visitar molts països i moltes ciutats ha ajudat molt.
La meva professió consisteix bàsicament en 3 coses.
Et diuen.
Fas.
Cobres.
Aixi de senzill.
Sense preguntes ni explicacions.
Normalment els projectes són a llarg plaç. No són treballs d´un dia per l´altre. Pots passar-te unes quantes setmanes preparant i repassant totes les coses que s´han de fer i com s´han de fer.
Ha de sortit tot perfecte no et pots equivocar en res.
No es pot deixar res per l´improvització.
Per això m´agrada molt més treballar desde casa mateix. No hi ha el soroll de telèfons ni la remor de gent parlant o perdent el temps anant d´aquí cap allà i el que més molesta a molta gent i jo estic dins d´aquest grup, el típic que diu anem. a fer un café i et deixa destrossat parlant de la seva vida.
Sóc un llop solitari.
Vaig al meu ritme i mentre no em passi de temps, puc fer la feina de la manera com més m´agradi
Al saber el lloc que visitaré i quan hi aniré.
Llavors és quan puc començar a preparar-me.
Primer de tot el temps que tindré allà.
Si farà calor o farà fred.
Si és un clima sec o húmit.
Si és al costat del mar o a l´interior.
Segons el lloc on es farà el treball, has d´intentar portar la roba adequada per passar totalment desapercebut. En la nostra professió el pitjor que pots fer es cridar l´atenció. T´has de convertir en la persona més neutre possible.
La meva única norma és la imatge que dons.
La primera vegada que veus una persona que no coneixes et pot dir molt d´ella. Aquesta és una de les meves grans habilitats. I per això estic tan valorat dins de la meva empresa. En pocs segons sé com és la gent.
Veig coses que a la gent corrent no els hi passaria pel cap. Primer s´ha de mirar la cara sobretot la mirada, desprès les mans i finalment els peus. Les 3 coses juntes amb els moviments que fan amb tots elles et donen el perfil de qualsevol persona.
Per aixo sóc tan bo.
No sóc ni alt ni baix.
No sóc musculòs.
Porto el cabell curt.
Ningú em veu com una persona perillossa.
Pobrets.
Sóc molt discret en tot el que faig i dic quan estic treballant. Veus molta gent, Als Aeropotrs, als avions, als hotels, als restaurants, a les conferències en les reunions de grups reduïts.. I al mateix temps et veu molta gent i no ens agrada que ens reconegui ningú.
La gent t´ha de mirar i parlar amb tú però en el moment de marxar han d´oblidar la teva cara.
La única cosa que no fem i jo no penso fer mai.
Ni dones ni nens.
Va sonar el telèfon el dijous.
Em van donar 20 dies per fer la feina,
Al saber el país i la ciutat a on anava no em podia esperar.
Amb una dia ho vaig tenir tot preparat. La primera part estava feta. Ara faltava acabar-la i després cobrar un bon txec de 6 xifres,
Suposo que em van escollir a mi per una raó molt especial. Coneixia molt bé el terreny. Tenir un gran domini de l´idioma i aquest era el meu idioma natiu.
Només em faltava reservar el bitllet d´avió i el cotxe.
Havia d´aprofitar el dia perfecte. I el tenia.
I aquí estic acabant la meva segona cervesa. Abans de deixar el vas buit, demano a la camarera que em porti la nota, ja va suada de dalt a baix. Espero que dins el bar tingui un uniforme de recanvi perquè si a les 12 ja va d´aquesta manera no vull saber com anirà cap a les 4 de la tarda.
Jo no hi seré per veure-ho.
Avui és una dia genial. Perfecte del tot per mi, fa un sol radiant sense escalfar del tot però amb una temperatura molt agradable i molta gent va per tot arreu. No m´hauria anat tan bé si el dia festiu hagués caigut entre setmana, no hi haurien tants nens amb els seus pares.
És Sant Jordi.
El dia del Llibre i la Rosa.
Un dels dies més especials del meu país sinó el més important, on tots els carrers estan plens de gent amunt i avall, i especialment ubicats tots a la mateixa zona.
Tots els llibreters de la ciutat tenen la la seva parada per vendre la màxima quantitat de llibres possible i omplir d´una manera molt generosa la caixa. Avui s´en venen molts i la recaudació és molt alta en comparació amb els llibres que es venen en tot l´any.
Un dia per regalar un llibre i molts d´aquest aniran col.locats al prestatge on molta gent tenen tots els anteriors i que encara no n´hauran llegit cap.
Els altres que estan molt enfeinats són els que venen les roses. N´hi ha de totes mides i ara fins i tot de colors. La gran majoria de les roses van embolcallades amb un plàstic transparent i al seu hi posen una espida de blat.
Aquestes són les ideals per la mainada que volen reunir uns quants diners per fer el viatge de fi de curs o per fer-lo l´any següent. I ells intenten vendre-les a un preu una mica menor que les grans floristeries en la seva parada.
I tenen una ventatja molt gran, van a peu i es poden colar per qualsevol racó per aprofitar-se de la gent que no s´acosten als llocs on està ple de gent. Busquen les persones que no els agrada esperar perquè han de fer una cua considerable i pensen que només es una rosa, sense donar-li més importància de la que realment té.
Jo sóc un clàssic. M´agrada la rosa de color vermell. Sense els gerros de vidre i les figuretes que al llarg dels anys s´han incoporat en aquesta celebració.
És hora punta i està tot ple de gent i es molt fàcil perdres i amagar-se en la multitud. Sense cap mena de pressa i sobretot sense mirar enrera com en altres feines que haig de realitzar.
El meu treball està a punt d´acabar-se i aviat pordré tornar cap a l´aeroport i tornar a casa.
Se a on estarà i a quina hora serà.
El veus arribar envoltat de molta gent que el segueix i que l´admira, que li fa fotografies amb el mòbil i molts li volen donar la mà. És una persona molt coneguda a la ciutat i aviat es possarà a firmar llibres en l´estant de la seva editorial.
Aquest és el meu moment, no puc esperar a que comenci a signar el seu darrer llibre publicat fa només uns mesos. I serà l´últim que escriurà.
Estic preparat per enllestir-ho tot. No és la primera vegada que realitzaré la meva feina a plena llum del dia i envoltat de gent.
Normalment escolleixo la seva casa, un hotel, el seu gimnàs o en un pàrking.
M´agrada fer- ho ràpid. Amb la meva pistola amb silenciador.
És efctitu i discret.
Mai faig el tret al cap ni a la nuca, és molt escandalós i deixes molts rastres de sang. Sempre penso amb l´enterrament posterior i en el dolor que la seva família. Ja tenen la pèrdua d´una persona estimada i encara és més trist no poder veure-li la cara.
Així el poden recordar millor tal com era.
M´acosto darrera seu molt silenciós, tinc la gran ajuda de tota la manada d´admiradors que té al seu voltant i que faràn que tot sigui molt més fàcil.
Disparo per l´esquena directe al cor.
Hi ha Menys sang que si dispares al cap, el cos tarda uns segons a desplumar-se al terra, el temps necessari que tinc per donar-me la volta i anar a buscar el cotxe i marxar de la meva ciutat estimada.
Per això m´anomenen l´assassí Covard.