Covard !

Un relat de: joandemataro

Incapaç d'aixecar la llosarda de la por
sentiràs, temorenc, des de la trinxera
els laments de la batalla.

No seran pas per tu les bales
que enceguen vides…
Però viuràs ferit,
mentre et mordica per dins
el roig que et dóna amarga vida.

Llarga vida tindràs doncs
i et dic, que més patiràs,
poruc…
Viuràs eterna buidor
i moriràs com un ningú.

Comentaris

  • Buit interior[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2010

    Després de llegir el teu poema queda prou clar que no és gens planera la vida d'un covard... d'aquell que viu sentint-se ferit, patint per dins d'un mal que li rosega la pau de l'esperit i crea un buit interior que no s'omple amb res... molt expressius, els teus versos, amic Joan!

    Aquí tens una lectura que complementa l'anterior, de la qual és la creu si l'altra era la cara, i que potser parla ( o no, segons com t'ho miris ) d'un covard: A L'OMBRA (Fracàs/Èxit)

    T'envio una abraçada valenta,
    Unaquimera

  • Incapaç d'aixecar la llosarda de la por[Ofensiu]
    panxample | 23-09-2010 | Valoració: 10

    Poruccs i temorencs de no saber-ne més.
    Ens fa ser covards,
    El teu relat em fa pensar..... ( covardia o prudència)
    Avant amb valentia

  • No vull !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-09-2010

    M'ha frapat i molt.... la frase "Viure ferit".
    I sí que la vida fereix.... però cal curar les ferides, dons no vull viure ferit.