COSSOS PODRITS

Un relat de: Paula Przybylowicz Vidal
Altres dies vam parlar del perdó. Somiàvem la nostra redempció com a un desig vital i els dies es feien tristos sentint-nos lligats a la cruesa dels remordiments. El botxí s'apropava i els nostres passos eren d'acer, prudents. La lava hi era i no ens volíem cremar els peus. Ens podríem en la pròpia compassió. Se'ns podreix encara ara l'ànima en mirar-nos al mirall. Se'ns podreix el cos i les mans i els ulls. Així ho permetem. Així ho vol la nostra covardia perquè viure podrit és morir una mica menys. Vam parlar de la mort i de l'existència. Vosaltres, que no heu sentit, atemorits pel no-res. Vosaltres no heu existit mai! Ara se us podreixen els dits, un a un, però de dits en teniu molts, dieu. Mentiders, morts de fam. Us assequeu dient: un oasi hi haurà!; i ja no camineu perquè no us queden dits. Enfonseu els peus en la sorra i us fan mal, els peus, però més mal us fa la pena sobre el tros de carbó que sou. Deixeu la compassió, maleïda compassió. És inútil com vosaltres, podrits. Heu fet de la vostra vida la malaptesa de l'existència. L'heu mort amb vosaltres. Jo no us compadeixo per l'aliment que no us satisfà. Jo no compadeixo els vostres dits, les vostres mans i els vostres ulls podrits, ni la set que us arrossega ja sense membres cap a la mort.

Altres dies vam parlar del perdó. Quin perdó? Quin, digues-me, ens queda en aquests dies de buit? Encara busques el meu sense saber que l'únic que volies era el teu propi. Jo no guardo al cor cap salvació d'una ànima podrida. Ja no tinc les mans fines i els meus peus s'han cansat. Ja no perdono ni els meus actes. No necessiten perdó. La meva ànima no es vol consumir en la compassió. Viurà sola abans que no viure i veure's consumir-se. No t'estranyi, doncs, que no plori ni tingui set ni em begui les llàgrimes dels altres. Ara m'empleno la cara d'arena, aquesta que a vosaltres us crema i us miro amb el mateix menyspreu que la mort que tant voleu. Ni ella creu ja que sigueu dignes de morir-vos.

Comentaris

  • Aaaahhh[Ofensiu]

    Cas amís a les errades ortogràfiques. Llàstima que no es pugui editar.

  • Colpidor.[Ofensiu]
    jomagi | 30-08-2015 | Valoració: 10

    Quina foça te aixó.... es per llegir-ho detingudament. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz Vidal

Paula Przybylowicz Vidal

17 Relats

55 Comentaris

9116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula