Cossos entrellaçats

Un relat de: joandemataro

I
S’han travessat, a les palpentes, els cossos de boira
allargant les mans; obrint finestres per desvetllar les ànimes dorments.
Mirant-se als ulls, han buidat les velles butxaques
sobre el pacte, lacrat, de no furgar les ferides.

II
Oberts els fruits, han creuat barreres al límit de l’ofeg,
Han xuclat les polpes esdevenint predadors. Extenuats.
Els instints regalimen, triomfals, pels calzes.
Beuratge diví. Ofrena.
III
Sobre el volcà, reposen les cendres nues. Vives.
Es fan costat els cossos, entre calfreds
mentre entrellacen el goig amb les mans.
IV
Per les escletxes de la cambra s’escola la brisa.Amorosa.
S’ha obert el sostre…
Els amants sospiren, més enllà del firmament
i les estrelles bateguen.


Photobucket

Comentaris

  • Retrobament[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-10-2011 | Valoració: 10

    Els cossos sembla que es retroben amb la passió, han fet un pacte de tirar endavant sense girar el cap enrere. Curen les ferides amb l'erupció volcànica de lava ardent que ho crema tot. Finalment obren la finestra per a ventilar els fums de l'explosió. Molt rebé Joan! La passió és un molt bon remei per a guarir la passió ferida. Una abraçada.

    Aleix