Cossos en moviment plens d'alcohol

Una discoteca qualsevol d'un lloc qualsevol. Alcohol que pel gust, es diria que només és alcohol. Música que no és música. Alcohol que ja no té gust a res. Gent que només són cossos. Cossos que es mouen. Amb la música que no és música, que són sons pels cossos en moviment plens d'alcohol. I un cos al costat d'un altre que agafa forma, i té forma de noi, un noi amb ulls. Aquests ulls estan clavats en l'altre cos. Un cos en moviment ple d'alcohol. Agafa forma per aquests ulls. Forma de noia. Noia amb ulls. Dos ulls miren dos ulls, i fuig la discoteca, els sons i la resta de cossos. Només queden els dos cossos que tenen forma, i l'alcohol. Els dos cossos estan molt a la vora, una boca s'acosta a una orella per xiuxiuejar. Per cridar, però només queda un xiuxiueig. Com et dius? La resposta es perd entre els sons que ja no existeixen pels dos cossos. És igual. Cal més? S'acaben les paraules. Un front toca un front. Els ulls es miren. Un nas toca un nas. Els ulls ja no es miren, es tanquen. Uns llavis s'ajunten a uns llavis. D'entre uns llavis, una llengua surt per entrar a uns altres llavis i trobar una altra llengua. Llengües dins la boca del cos en forma de noi. Llengües fora. Llengües dins la boca del cos en forma de noia. On és la música? I la gent? I l'alcohol? Ah, és aquí. Les mans. Les mans primer darrere el cap, l'esquena. I baixen i saben on han d'anar. I premen i acaricien allò que saben que han de prémer i acariciar. Amb un dit, dos, tota la mà. S'acosten més, els dos cossos s'apreten un contra l'altre. Una boca s'acosta a una orella per xiuxiuejar. Per cridar, però els sons continuen allà. Encara que faci estona que hagin desaparegut junt amb la resta de cossos. Podem anar a un lloc més tranquil. Un últim petó per assentir. Les llengües es tornen a cargolar. La llengua del cos en forma de noi comença a inflar-se. L'altra s'espanta, però no fuig. La llengua s'infla més i adopta una forma estranya, però coneguda. L'altra fuig. Els ulls ajuden a completar la intuició. Però no s'ho creuen. L'alcohol? La mà del cos en forma de noia es posa entre les cames de l'altre cos. Palpa, i s'aparta. No hi troba res. No hi és. La polla ja no hi és. Intenta buscar els sons, i els cossos plens d'alcohol. Però tampoc hi són. Només aquell altre cos. I una polla que surt, mica en mica, de la seva boca. I quan ja és tota fora, una altra surt de la seva orella. La noia (ja no és només un cos, té por) vomita. Apareix l'alcohol en forma de bassa al terra. El noi (ja no és només un cos, s'avergonyeix) abaixa el cap. Polles i més polles surten de cada forat del seu cos. Torna la gent, la música i la discoteca d'un lloc qualsevol. Han deixat de ser cossos en moviment plens d'alcohol. Són ulls. Ulls que miren al noi. La noia ja no és la noia, ni el cos en forma de noia. És un altre parell d'ulls que mira al terra, i una boca, que continua vomitant. I el noi ja no es pot descriure. I ningú vol saber què és, i desapareix. Desapareixen també els ulls de la noia, els cossos de la gent, els sons, la discoteca, i el lloc qualsevol. Queda l'alcohol, empapant el paper, el noi quan era un cos en forma de noi, i l'encenedor que té a la mà. I el paper es crema, s'esborra l'història, i l'únic record és l'olor a cendre, a sexe i a alcohol. Però ningú en fa cas. És una olor habitual. I el cos en forma de noi somriu i espera amb paciència l'endemà. Demà anirà a una altra discoteca, a un altre lloc qualsevol. Un dels cossos en moviment plens d'alcohol agafarà forma de noia, i potser l'exitació convertirà tots els seus orificis en conys, i les polles del noi els penetreran tots alhora, i la resta de cossos en moviment ho veuran, s'escandalitzaran i vomitaran, però llavors serà igual, perquè per aquells dos cossos que fan l'amor, no existiran ni cossos en moviment, ni sons, ni discoteca, ni llocs, ni alcohol.