Cosmovisió-II

Un relat de: iong txon


.





Imatge de T. Ga-Ken Wan a flickr








Finalment torna a sortir amb la colla, ja era hora! A casa tancat, després de tres setmanes tancat a la clínica, ja m’estava morint d’avorriment! Ens hem posat d’acord amb els de dalt i hem aconseguit que agafés el telèfon quan ha trucat en Pep. Han quedat per sopar, tota la colla. A veure si tornen els bons temps, com fa un parell d’anys. Tothom al seu lloc! Avui sucarem!

Estan sopant tots plegats. Mirem de començar a repartir el joc. S’ha fet un grupet maco... Hi ha unes quantes mosses que fan goig, però ja sabeu com és la colla. Les que no estan aparellades són unes estretes o són lletges. No hi ha gaire res a fer amb aquest bestiar de moment.

S’ha pres una canya amb l’hamburguesa. Ningú no es veu capaç de fer-li demanar la segona? Vaja, ja van pels cafès i la sobretaula. El noi encara està en baixa forma, es veu. A la segona part ho tornarem a intentar.

Punxeu una mica aquell parell, a veure si podem dur tota la colla a «la Cova.» Allí serà com jugar a casa.

Molt bé, el carisma d’en Jordi mai no falla. Ja tenim en Miquelet ballant a la pista de la Cova. Empenyem fort ara, tots alhora! Fixeu-vos en aquella rossa, quin historial! Aquí hi ha bona veta! Apropem-nos i que facin contacte visual, ja veureu com li passen tots els mals. Fort! A veure si podem arrambar-la!

Merda! Algú ens l’ha distreta! Contacte visual interromput. Se’n va...! M’hi jugo un pèsol que això torna a ser cosa dels de dalt. Així no es pot fer res, vatua mil dimonis!

Tornem a seure i fem-li beure alguna cosa forta collons! Oi que tens set, maco? Què et sembla, et ve de gust un gintonic o millor un wisky doble? Maleït sia! En passar pel costat de la barra ens han abocat una gerra de cervesa freda als pantalons!

Nois, amb aquesta fila em sembla que avui ja no farem res. Amb aquest tros de zombie sonàmbul tenim mala peça al teler!






.




Comentaris

  • Vatua[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-05-2018

    "m'hi jugo un pèsol"... Ets un seductor, txon gun, no hi ha cap dubte...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

113 Relats

244 Comentaris

70996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".



Altres blocs, altres idiomes:

Marta Pombo

Siobhan Tebbs

Silvia Gelices

Maya Spikes

Mi esentia

Musings

Living with confidence