COSMOLOGIA

La lluna està plena de nit,
de la nit que tot ho vela
i ho confon.
I naix un estel i
dos i tres...
Ulls que albiren
i busquen
qui no tem la fosca.
I quan l'hi troben, contents,
dansen un ball ancestral
de girs i volts còsmics
que acaba... quan tots,
cansats, cauen i
regolen, fins l'horitzó.
I reboten,
en sol.