Coses

Un relat de: rnbonet
1.

Una carn d’ombra allà a l’espill trencat,
una bujia encesa on dorm el dol,
aquella ala obscura d’un vent que no cal,
una lament ofegat per la música que sona,
un vestit negre arran de mar, la nit;
una vida de flames d’aquell amor perdut,
una barca d’estrelles quan s’apaga el dia;
un bassiol oportú on lliurar-nos del cos.

2.

Els gestos, els mots de color gesmil;
el soroll de l’aigua entre les pedres;
els matins de reflexos, les veus en penombra,
-enrenous clandestins-; la calma dels llibres,
una sombra als llavis; la font que no raja,
un cel sense núvols,
una mar calmada,
el dia fet carn.
Un alè d’una ala acabant la nit,
memòria d’estiu parpallejant tot d’hora,
una terra inculta esperant la rella,
les arrels d’un arbre arribant a cau,
la cresta d’una ona que no hem navegat.

3.

El tacte suau d’un gest maternal,
els mots antics que prenem dels besavis,
el mutisme de l’aigua quan bufa ponent,
la flama que ens mostra formes i colors,
l’instant de frescor que ens arriba de lluny,
la pluja que cau mansament al terra,
el roig esclatant d’un camp de roselles,
l’espiga de blat agafant color,
la idea desfeta a la punta dels dits...

Comentaris

  • Boniques imatges[Ofensiu]
    Atlantis | 16-02-2020

    Cada vers una imatge que et transporta a moments coneguts. Totes molt boniques, algunes més realistes i d’altres més enigmàtiques que et fan pensar.

    M’ha agradat llegir-te

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

266 Relats

1569 Comentaris

310303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!