Coses

Visquin les coses!

No hi ha cosa més bona que la cosa que existeix.

Perquè el món esta fet de coses.
Coses que han sigut, són i seran.
O coses que han deixat de ser i existir.
O, perquè no? Coses que van existir un dia i tornen a existir en el present.

Hi ha coses estranyes en el món.
Hi ha coses infinites que no s’acaben mai.
Hi ha coses naturals com mana la natura.
Hi ha coses artificials com les que són manipulades per la humanitat.

Coses.

Coses boniques, lletges, opinables.
Coses difícils, un tant enrevessades o increïbles,
però,... coses a la fi i al cap.

Les coses s’han de fer i s’han de dir.
Les coses ens fan la vida millor.
Les coses són coses importants,
perquè de coses n’hi ha moltes.

Infinites coses... o finites?
Acceptem que el món és finit?
Doncs bé, hauríem d’acceptar que les coses es fineixen.

Coses aquí i coses allà.

Totes les coses es mereixen un respecte.
Menys les coses irrespectuoses.
Totes les coses es mereixen una reverència.
Menys les coses irreverents.

Coses.

Oh! Quines coses!
Ecs! Quines coses!

Coses per fer i desfer,
Coses per muntar i desmuntar.

Hi ha tantes coses al món!
Però tantes!

És increïble!

Em fa cosa expressar-ho.
Però la cosa té història.
La cosa és tant complexa.

Coses i més coses.

El quid de la qüestió és que moltes coses no tenen explicació.

Unes coses són tant difícils d’aconseguir!
I altres coses les menystenim tant!
Tot plegat, perquè?
Per què menystenim les coses?

Per què?

Elles, les coses que ens ajuden tant!
Ens ajuden a fer-nos una vida més fàcil,
Una vida tant plena com la que més.

De coses n’hi ha tantes!
I de tantes formes, colors i materials!
De tantes olors, visions i tactes!
De tants volums i gustos!

Visquin les coses!

I que n’hi hagi moltes!
Però més ben repartides!
Hi ha qui té moltes, moltíssimes coses!
Hi ha qui en té menys o forces o algunes.
I també hi ha qui no té res!

Entre tenir moltes coses i no tenir res hi ha un abisme.
Generalment creiem que tenir moltes coses ens fa feliços.
Però les coses no ens fan sempre feliços.
De vegades, avorrim les coses.
O les coses se’ns fan avorrides.
L’ordre dels productes no altera el resultat.

Hi ha tantíssimes coses per saber!
Tantes coses per descobrir!
Tantes coses noves per fer!
Tantes coses per desfer!

La cosa.

Les coses.

Les cosetes.

Hi ha cosetes ben entranyables.
Hi ha cosetes cuques.
Hi ha cosetes sensacionals.
Hi ha cosetes tan curioses!

Les coses són així.

Tenen tanta versatilitat!

Hi ha tantes, però tantes coses... que no les podem conèixer pas totes!
De tantes coses que hi ha... Ens hem de quedar amb unes quantes!
Perquè tot sovint, no hi ha temps a la vida per tenir-les totes.
Potser hi ha temps per conèixer moltes coses.
Però no totes.

La vida, per exemple, és una cosa o no és una cosa?
Deixo la pregunta a l’aire.

És que el terme cosa és tan ampli!
Cada cosa al seu lloc.
Cada qual, amb la seva cosa.
A Sicília tenen la Cosa Nostra, per exemple.

Coses.
Moltes coses.

Tantes coses a fer i a dir...
Tantes coses per viure...
Tantes coses per experimentar...
Tantes coses en el tinter!

Ai Déu! Què en faríem del món sense coses?
Això seria la mort, estaríem al paradís.
Al paradís no necessitem coses.
Les coses es tenen aquí, en la vida.
Al paradís, les coses manquen de sentit.
No hi ha cosa més bonica que una criatura petita!
O que un animal reposant després de caçar i atipar-se.
Hi ha coses que no passen mai de moda.
Hi coses, pel contrari, que són mera moda.

Coses que el temps ens resoldrà.
Coses que ningú les sap.
Coses que les sap tothom.
Coses que les sap una majoria o una minoria.
Coses que tot i saber-les, costa d’acceptar-les.

Però,... tantes coses hi ha?
Si ho sabéssiu, quedaríeu espaordits!

Coses evidents, coses en entredit, coses inversemblants.
Coses fantàstiques, coses d’ensomni, coses trivials.
Coses boniques, coses complexes, coses intenses.
Coses senzilles, coses divertides, coses extraordinàries.
Coses rutinàries, coses materials, coses immaterials.
Coses impensables, coses que ni tu diries que són certes.
Coses ben així, coses ben aixà, coses ben enllà.
Coses diverses, coses úniques, coses incalculables.
Coses magnífiques, coses mediàtiques, coses vulgars.
Coses superxules, coses superodioses, coses super.
Coses en les que no hi pensàvem, coses oblidades.
Coses que ens deixem i coses que hi afegirem.
Coses meves, teves i d’ells o elles.
Coses d’ahir, d’avui i del demà.

Coses.

Tantes coses!

Em fa cosa continuar.
Perquè la cosa és difícil d’explicar tot sovint.
Passen coses, que no saps com dir-les.
Hi ha coses que no saps com es diuen.
Hi ha coses que les aprens un dia i llavors se t’obliden.
Hi ha coses pel dia de cada dia.
Hi ha coses que no hi són enlloc o no es troben.
Hi ha coses impossibles de conèixer.
Hi ha tantes coses que ens són inabastables!

... Perquè el nom no fa la cosa.
I la cosa,... fa el nom?

Coses.

Moltes coses us explicaria.
Tantes coses em queden per explicar...
Que desisteixo escriure més coses...
Que no siguin les coses més simples i elementals: Les coses són com són.

Que les coses siguin dites!

I que les coses segueixin essent coses per molt de temps.

Quina cosa, no?

________________________
La cosa llampant