Coses que trobes quan estàs malalt buscant per carpetes perdudes del teu ordinador

Un relat de: Tiamat

La Cati viu al meu bloc de pisos. És una nena molt bonica, amb el cap ple de fantasies. L'altre dia, sense anar més lluny, va córrer cap a mi i va cridar:

- Helena, Helena, ajuda'm.
- Què et passa?- vaig dir jo amb paciència.
- Tinc un gran dubte- i quan va dir gran va fer mig cercle a l'aire amb els braços.
- Vine, ràpid, abans que marxi.

La vaig seguir fins a arribar al costat del vell roure.

- Vinga ajuda'm- i vaig veure com assentada a terra la Cati tirava sorra a sobre la sorra del costat. De sobte, va parar i va somicar:
- Veus? No puc.
- No pots què?
- Tapar-la.
- Però què vols tapar?
- Mira que arribes a ser burra. L'ombra! No hi ha manera de tapar l'ombra de l'arbre.
- Però dona, com vols tapar l'ombra? No es pot tapar l'ombra!
- I per què? Perquè no es pot tapar l'ombra?
- Doncs no es pot tapar perquè no existeix.
- Però si no existeix, perquè puc tapar forats? Tampoc existeixen els forats.

En no saber què contestar, em vaig asseure al seu costat i em vaig posar a tapar l'ombra.


24-8-98




L'ANEGUET I ELS PORQUETS RACISTES

Hi havia una vegada, un aneguet lleig que s'havia perdut en un bosc plorant perquè la seva família no el volia. A prop d'allà hi vivien tres porquets, que estaven fent les seves cases: una de xocolata, una altra de canelons i la última d'estreps. L'aneguet va veure les casetes i va voler entrar a la primera.

- Poff, poff.
- Qui és?
- Sóc un aneguet lleig perdut que vol entrar per passar la nit.
- No, no vull aneguets lletjos.
- Per quèèèèèèèèèèè?

Es va a posar a plorar desesperadament. Amb les seves llàgrimes va inundar tota la casa i la xocolata es va fondre, deixant tota l'herba marró. El porc espantat i brut va marxar nedant cap a la casa de canelons.

- Germanet porquet. Obre'm la porta que m'han inundat la caseta.
- Bé, passa.
- Xoff, xoff.
- Qui és?
- Sóc un aneguet lleig perdut que vol entrar per passar la nit.
- No, no volem aneguets lletjos.

Es va posar a plorar i va inundar la casa, i ja veus tots els canelons pel jardí.
Els dos porquets es van posar a saltar els canelons fins a la casa dels estreps del seu germà petit. Una vegada allà l'aneguet va voler entrar, però de cop es va convertir en un cigne molt bonic i va entrar a la casa per la xemeneia. Els porquets el van veure, i quan es van adonar que era tan bonic el van invitar a menjar caramels, però llavors l'aneguet els va dir: ah sí? doncs ara us foteu.

2n d'ESO




Fa anys, el govern era una mica estrany. El que manava era Lasnar, que segons m'han dit, sempre es passejava amb un bigotet molt ben afaitat. Era una cosa petita, que corria amunt i avall, i anava fent saltirons per treure el cap quan estava fent un discurs en un balcó de pedra. Els meus avis m'han explicat que sempre era feliç, perquè sempre anava dient que "esto va bien i que aquello tambien". Però un dia, va posar una llei, que va recórrer tot el món, perquè és la llei més original que s'ha dit mai. La van repartir per tota la ciutat, perquè tothom la conegués i no hi hagués l'excusa de dir:
-Ai, és que quan la van anunciar no era a casa.

Donaven una papereta de color rosa, molt bonica, que deia això:

-A partir del dia X és obligatori viure. Qui és reveli contra aquesta nova llei, serà condemnat a mort

I a sota, amb una lletra que s'havia de llegir amb lupa, ficava: perquè veieu que amb el govern no s'hi juga.
És clar, tothom es va posar a viure, espantats per la terrible condemna a que s'exposaven si infringien la llei. Ningú havia vist mai tanta vitalitat als cementiris, ja que cada difunt havia trobat el paper rosa a la bústia del seu nínxol. Tothom vivia, es passaven el dia vivint i vivint, i ningú no es volia morir per por que no el matessin. Era terrible. I vinga a viure. Es recorda un cas d'un infant de pocs anys, que va caure des d'un vuitè pis, i és clar, com que el pobre no coneixia aquella llei, es va morir. Aquell dia va ser molt trist; mira que matar-lo! Tampoc n'hi havia per tant! Un nen tan petit, que no havia pogut veure gaire res. Ningú no es va tornar a morir mai més, i el minyó desgraciat va tornar a viure, perquè no volia que el tornessin a matar. Amb tot això només van solucionar un problema: el gran dilema de si s'acceptava l'eutanàsia o no.

no sé la data (però podeu calcular, deu ser de l'època de "l'espanya va bien")



Comentaris

  • El primer el millor!!!! [Ofensiu]
    Linkinpark | 07-11-2004 | Valoració: 9

    Si hagués estat tan sols el primer relat et posavva un deu i perqeu no ppodia un vint. Els altres no m'han agradat tant però també han estat prou bé. Et mereixes el vot que té donat.
    No deixis mai d'escriure si us plau!!!!!

  • El que més_____[Ofensiu]
    moher | 02-11-2004

    ____gràcia m'ha fet ha estat el primer. jajaja...
    Els altres també tenen el seu què però no m'han agradat tant...
    Ara m'explico com escrius de la manera que ho fas si els 13 anys ja t'inventaves aquests contes!xD
    Felicitats al teu jo adolescent!

    Cuida't moooolt!

    moher

  • Molt bé[Ofensiu]
    mistika | 02-11-2004 | Valoració: 8

    eis! Tiamat!
    sók la mistika i sé que alguna vegada m'has deixat algun comentari, però...són una mika diferents del que em pensava.Crec q som de les jovenetes d'akí la web.
    M'han agradat molt aquestes breus històries.
    Segueix així wap@.

  • el primer, una passada[Ofensiu]
    peres | 02-11-2004

    això, que m'ha agradat moltíssim. els altres... no tant espero que ja estiguis bona.

  • són entranyables[Ofensiu]
    FRAN's | 01-11-2004

    el primer no va quedar rodó, però la vas encertar amb el final, el segon va ser millor (trobant també un bon final amb que finalitzar) i l'últim ja molt bo.

    "de guatebuena a guatemejor" (ho sé, penós. però intento no censurarme mai per dures que siguin les conseqüències)

  • Curiós...[Ofensiu]
    AnNna | 01-11-2004 | Valoració: 10

    Estan molt bé!!! tenen la seva gràcia... jo a 13 anys no escrivia així!!! molt bé, molt bé....
    la veritat és que fa ilusió quan et trobes una cosa escrita de fa un temps...

    vinga, a veure què més trobes!!!

  • m'ha fet gracia i és enginyós[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 30-10-2004 | Valoració: 10

    Tens bona traça, tens fusta d'escriptora i ja veig que segur, es de naixença ! Et felicito m'he posat a l'edat dels 13 anys i deu n'hi dó marreca ! Au, ves fent neteja de les teves carpetes i obsequiens amab més contes hiperbreus. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679883 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.