Coses de l'adopció

Un relat de: Shu Hua

Ja fa temps, el meu home i jo vam decidir que adoptaríem una nena xinesa. No, no és que vulguem una nena tan si com no, és que, si volem que sigui de Xina, és quasi seguríssim que serà nena. Ja sabíem que ens trobaríem problemes i entrebancs, la major part dels quals de casa nostra, de la nostra tan benvolguda i estimada Administració. Una de les primeres parelles espanyoles en adoptar a la Xina van ser els meus cosins i ells ja ho deien: l'administració és racista.
El que no sabíem és que ho fos tant.
Hi ha una sèrie ianqui de ciència-ficció que passen pel canal-33 i que té per títol: Babylon 5, on hi ha una gent amb el poder de llegir la ment dels altres i se'ls anomena "psico-experts". És aquesta una raça temuda i rebutjada perquè tenen massa poder el qual sempre utilitzen pel mal. Doncs bé, la psicòloga que ens ha assignat l'entitat xupadora… ai, las! Volia dir: l'entitat col·laboradora de la Generalitat, és una veritable psico-experta allà on n'hi hagi, que n'hi ha més que no semblen.

Però jo ho entenc, hi ha una sèrie de coses que molesten a la societat i que només són comeses per persones intransigents, que no seran capaces mai d'incorporar-se a dins del món sa i estable de la gent decent. Per exemple, els qui protesten pels cotxes mal aparcats, que no els deixen passar per la vorera , quan podrien aprendre a volar, per exemple, o a passar per sobre, o no sé, el que sigui, sempre, això sí, que no molestin als pobres cotxes que volen passar; perquè de vegades, hi ha vianants antisocials que baixen de la vorera i que no deixen lloc als cotxes.
Una altra cosa de molt mal veure és qui es queixa de les pixades i cagadetes que els gossets fan a les seves portes, ¡i n'hi ha que insulten als pobres amos i tot! Els hi diuen coses com: segur que a casa teva no es pixa! Pobret! És que no hi ha dret.
I en fi, seguiríem i no pararíem mai si volguéssim explicar totes aquestes accions contra els nostres conciutadans. Però la més terrible de totes, la infracció més traïdora, més esgarrifosa, més… tot, és l'atreviment que tenen algunes d'aquestes mal anomenades "persones" de voler adoptar un infant!.
Quin escàndol!
Serà un pederasta?
Serà un malèfic d'aquells que pretenen arreglar els seus problemes personals, tals com la solitud, el desig de ser pare, les ganes d'arreglar una miqueta aquest món, adoptant un infant?
I a més, sí, si, a més, un infant d'una altra raça! N'hi ha que ens volen dur a casa gent groga o negra i fer-los passar per catalanets de pura cepa. I el món encara gira!
Esgarrifós!
I jo em pregunto: quines mesures pren l'Administració per aturar els peus a aquests vàndals, aquests pervertits, aquest poca-vergonyes?
Ah, ha, ha! Aquí hi entra la casta dels psico-experts.

Que què fan?
Que no s'amoïni ningú, que acompleixen la seva tasca inhibidora a la perfecció!
Primer, fan anar als presumptes homicides, ai no!, vull dir, als presumptes futurs pares a una mena de convivències que duren un divendres sencer i el matí del dissabte. Trien a deu parelles malfactores i els imposen la primera part de la pena… però què dic! No, no. Vull dir que els comencen a instruir per a que se n'adonin de quina cosa és ser pares i, sobre tot, adoptar. I per acomplir aquesta tasca pedagògica, comencen posant-te un vídeo on t'expliquen els problemes que han tingut un parell d'infants adoptats que, ja grans, han fet cap a una clínica psiquiàtrica. ¿Què dius? Que la majoria d'adopcions van be i que ben pocs acaben en centres d'aquesta mena? ¡I això que tindrà a veure! Hi ha hagut dos casos, dos, us sembla poc? I això només a Europa i fins fa uns anys. Qui sap si avui en dia ja n'hi ha quatre i tot!
Abans però, de tot això, t'han fet pagar 150.000 pessetes (901,52 €) tot trinco-trinco. Això sí, quan es presenten les psico-expertes, amb una total modèstia i cortesia, t'assabenten que, aquella entitat xupa… col·laboradora de la Generalitat es una "asociación sin ánimo de lucro". Aclariment molt important i absolutament procedent perquè si no, alguna d'aquestes ovelles en camí de descarriar-se es podria haver pensat el contrari.
Acabada aquesta experiència emocionant i garrativadora, només queden 4 ó 5 entrevistes més, segons les ganes que tingui la psicòpata, vull dir, la psicòloga de castigar-te, vull dir, de complir amb la màxima exactitud aquell servei pel qual tu has pagat.
Referent a aquestes entrevistes n'hi ha per triar: una sobre l'infantesa, una sobre l'adolescència, una altra sobre la vida adulta. Després, si tens la fatxenda de viure amb algú (que sé jo, amb la mare d'algun dels dos, voleu acte més sospitós i culpable que aquest?), aquest algú també s'haurà d'anar a entrevistar. Ah! I la casa. No sigui que vulguis fer viure la criatura, que a hores d'ara viu en un orfenat sense comoditat ni amor, en un cau qualsevol, com s'escau a tal gent ignominiosa i de baixa condició moral. Totes en horari de matí perquè no els faràs treballar de més, pobrets, que no cobren. També tenen raó quan et diuen que bé haureu de faltar a la feina si la nena es posa malalta. Home, potser respondràs que sí, però que només un, no els dos. Argument que pot ser rebatut amb tota la raó: a les reunions de pares hi heu d'anar la parella. És clar que podries seguir dient tonteries, com ara que les tals reunions es solen fer al vespre. Però per què? Quina necessitat hi ha de molestar tan docta persona fent-la rumiar arguments i més arguments? Val més ser bon minyó i deixar-ho córrer.
Acabat tot això, si no es pot demostrar que siguis, tu o algú de la teva família, un criminal de fet o en potència, aconseguiràs el propòsit de la prova. I no em refereixo pas a que et donin el certificat d'idoneïtat que, com molt bé fa notar la psicòloga quan s'escau: "no és un paper i prou, sinó molt més". No, em refereixo a l'aprenentatge i a la maduració de les reflexions que, amb tota bona fe, t'han fet aquestes treballadores de l'entitat sense ànim de lucre.
Si, malgrat tot, després d'haver reflexionat tant, encara segueixes emperrat en això de l'adopció i no hi ha res a fer per tornar-te al bon camí, aniràs amb el teu certificadet a començar un periplo que Déu n'hi do per notaris, d'altres administracions i aledaños.
El més important de tot, i que et quedi molt i molt clar, és que no compres pas cap nena, perquè l'adopció és gratuïta. Això que diuen els tals malfactors, que si no pagues, no hi ha nena i que si això no és comprar, no hi té res a veure. No, el que passa és que, com que pagant Sant Pere canta, i a l'Administració li agrada tant com canta Sant Pere, doncs… a pagar i callar.

Bé, el meu home i jo som uns d'aquests malfactors i possibles criminals, i de moment, encara no ens han acusat de res, però encara ho estan intentant. Si passem la resta de proves dels psico-experts i obtenim allò que serà "molt més que un paper", començarem a fer cantar a Sant Pere, que a veure si guanyem algun "Disc d'Or".
I tot això per tenir una molèstia a casa que no ens deixarà dormir tranquils i que no farà més que posar-nos a prova i espantar-nos a cada pas. Bé, i que, a més a més, ens ensenyarà què és amor i què, protegir algú tan petitó i fràgil. Malgrat que no s'assemblarà físicament a nosaltres, sí durà la nostra impremta amb tot allò que li haurem ensenyat i estimat.
Per la meva filla, jo passo per on calgui.







Dos anys després d'escriure això puc afirmar i afirmo que no hem guanyat el Disc d'Or perquè hi ha massa enveja en aquest món. Que ens van donar el certificat d'idoneïtat perquè vam passar totes les proves (la més important de totes: pagar). Que vam recórrer tot el camí de les signatures, una sobre l'altra: la pròpia, el notari que autenfica la pròpia, el col.legi de notaris que autentifica el notari, el ministerio de justicia que autentifica el col.legi de notaris. Similar amb el certificat mèdic. Similar amb els certificats de penals, matrimoni i naixement... actualitzats. Sobre tot, importància capital rep l'actualització del de naixement perquè... i si t'has mort, entremig, eh? Ah! Que ens vam esperar com a bons nens un any, sense donar maldecaps ni protestar massa i que... a la fi vam fer cap a la Xina i... que ja hem passat el primer dels dos examens que et fan els psicòpatas, vull dir, els psicòlegs, per veure si ets bon pare i si la nena està ben cuidada. Requisit imprescindible per aprovar és... que la nena demostri afecte per tu? No. Que demostri bona salut? Tampoc. Haver pagar 90 euros? Home, i és clar! La pobra entitat "sin ánimo de lucro" no viu de l'aire.

Que si això de tenir un fill és com ens esperàvem? Ah! Aquesta ja és un altra història. Vinga, va no passeu ànsia. No. No és com ens esperàvem. És molt millor. Una de les millors coses que hem fet a la vida.

Comentaris

  • Els entrebancs de la vida.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 20-07-2005 | Valoració: 10

    Gràcies Glòria per tot.

    No, la nena no la tenim ni la tindrem. No ho dic amb engoixa, en Vicenç i jo ho tenim asumit.
    Ho hem mirat a diferents païssos del "món mundial" jejejje, tots uns ... bé millor callar.

    El problema és que som grans, el meu home encara és més que jo (encara que està fet un xicotet entremaliat, jejejejeje).

    Si desprès de totes les "jiripollades" que et fan fer i d'esquitxar euros " a diestro i siniestro", si ens la donesin; l'edat mínima que tindria seria de 8 anys. De 8 a 17 anys, àpa! .

    A les hores, squiatres, sicólecs per la nena i per nosaltres. (Si és que vingues, esclar !).

    Aquests esforços, ara van encaminats cap un altre lloc. Jo ja fa quasi 30 anys que partanyo a una ong. (abans, no és deia axí, era un voluntariat) i ara fins i tot el meu home també hi participa.

    Un petunet per vosaltres. Pilar

  • GLORIA HABEMUS[Ofensiu]

    Enhorabona titi

    Formidable relat-critico-social, ben escrit, estructurat, ni una paraula de + o de -

    A més a més , descrius molt bé una professió d´inútils, no, no és això companya, una professió inútil.

    Un psicoleg llicenciat a España és ....
    no volem ofendre a ningú, si però no, ens enténs...???

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    jacobè | 20-05-2005

    per dues coses: pel que expliques al relat i pel què m'has dit que comentant et llegeixen. A més, que rebre un comentari és tot un regal! Saps què? Que em coneixes d'un dia, doncs sóc la filla d'en Brumari (pssiii!, no li diguis a ningú...) que el vaig acompanyar a la trobada de Premià. Els Contes a la Lluna que et vaig comprar el guardo com un tresor, juntament amb altres coses que tinc sobre l'adopció.
    L'any passat vaig intentar començar un procés d'adopció a la Xina, però les institucions m'ho van treure del cap per la meva joventut i perquè estic soltera. Potser tenien raó, no ho sé. Però sé que ho puc tornar a intentar l'any que ve o d'aquí deu. Et podria comentar molts dels teus relats, doncs quan els vaig llegir per primer cop em venien ganes de dir-te coses però encara no estava enregistrada. De fet, vaig decidir donar-me d'alta per poder formar part d'aquesta maravellosa família i poder-vos expressar el què em fan sentir els vostres textos.
    Sempre que veig a una nena com la teva i una mare com tu, se'm posen els pèls de punta i no puc evitar veure'm reflectida. Potser d'aquí un temps.
    No m'extranya que aquesta nina tan preciosa t'inspiri a escriure! M'agrada com escrius i el què dius. Enhorabona Shuhua! Ets una marassa!

  • Em va agradar...[Ofensiu]
    moher | 22-11-2004

    ...molt parlar amb tu el passat dia 20...!
    I em vaig quedar amb les ganes de veure una foto de la Lluna...Quins contes, i quines cançons que li escrius!! La deus tenir admirada!
    Això de l'adopció és molt complicat, un amic meu encara ho intenta, i ja fa anys!!!
    Res noia, mai deixis de regalant-nos tendresa i imaginació!!
    Una abraçada!!

    moher

  • Encantada (una vegada més) de llegir-te[Ofensiu]
    NinniN | 11-10-2004

    Shuhua,

    Moltes gràcies per a compartir amb tots nosaltres el que ja intuïem. Però de primera mà, ja és més seria, la cosa.

    Entitats sense ànim de lucre... jajajaja, si no és mercat de carn, això, ja em diràs què ho és!!!

    En fí... que el que està clar, és que entre negoci (en el vostre cas, una parella que desitja una criatura, que només fan que posar pals a les rodes, mentre no una, milers de criatures, dormen somiant en uns pares com vosaltres, o en altres casos, parelles d'homosexuals, que volen també tenir fills, que tenen capacitat per donar-los tot el que volen, amor, i una vida estable, i que els priven del seu somni només pel fet de ser dos homes, o dues dones... és millor, deixar que els nens passin gana, i penúries, a que estiguin amb una parella que els pugui estimar i donar allò que necessiten, només perquè siguin del mateix sexe).
    En fí.... ENHORABONA per la vostra filla, i enhorabona a la vostra nena per uns pares com vosaltres, que l'han lluitada, i han aguantat al peu del canó, només per ella, per a ningú més.


    Una molt forta abraçada, Shuhua, i no deixis d'explicar-nos més coses!


    NinniN

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

104711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.