Cosa de dos

Un relat de: Jorboan

Tanco els ulls. Inspiro. Expiro. Sospiro. Els obro -Això no està bé. És anar contra natura-.

-El que no està bé és anar en contra d'un mateix- respons- M'estimes?-.

-Sí t'estimo, t'adoro amb tot el meu cor. No podria estar amb algú altre, ara que per fi t'he trobat-.

-Aleshores quin problema hi veus?- em preguntes mirant-me als ulls.

-Tot. Res. Això no pot funcionar. No ho veurien bé. No acabaríem bé- torno a tancar els ulls.

-Qui està parlant d'acabar?- m'agafes per les espatlles i em sacseges amb força. Una llàgrima et rodola galta avall.

T'abraço. T'estrenyo amb força. No vull que marxis, no sense mi. Enfonso la cara als teus cabells. Inspiro. Oloren a maduixa, el xampú que sempre utilitzes. Expiro -T'estimo. Haig d'estar amb tu, no pot ser ningú altre-.

-Aleshores per què em dius que no pot ser? Ens estimem! Quanta gent hi ha al món que s'estima menys que nosaltres i estan junts? Per que nosaltres no podem?-.

Continues plorant. Això no pot ser, jo t'hauria de fer feliç -La gent quan ens veu ens mira malament. No podem anar de la mà com qualsevol parella pel carrer, ni tampoc besar-nos-.

-No entenc perquè t'importen més les terceres persones que jo- un sanglot et trenca la veu. Et beso al front -L'amor és cosa de dos: tu i jo. I tots els altres se'n poden anar a passeig. Cadascú viu la vida com vol. Jo he escollit viure-la amb tu-.

L'abraço encara més fort si es pot. Inclino el cap buscant els seus llavis. Un petó lleuger i dolç. Sospiro -Tens raó, la vida no és tan llarga com per malgastar-la- l'agafo per la cintura suaument i juntes enfilem el camí de la vida.


Comentaris

  • grcies per el teu comentari , m'agrada aquets relat, expresa molt.
    un peto ben fort!

  • Com...[Ofensiu]
    natasha | 04-06-2010

    ... bé dius, l'amor és cosa de dos encara que per més que ens ho repetim sovint importa massa què puguin pensar els altres que els sentiments que portem dins...
    M'ha agradat per la força que porta
    Una abraçada

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 01-06-2010 | Valoració: 10

    i et felicito per aquest relat tan bonic, valent i emotiu

    Avui et convido aveure un curtmetratge i el poema que em va inspirar, rspero que t'agradi.
    poema: La papallona sense ales

    fins aviat

    una abraçada

    joan

l´Autor

Jorboan

3 Relats

5 Comentaris

1937 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tinc 18 anys i sóc de Barcelona. M'estimo la meva ciutat.

Escric des de sempre. Però sóc massa vergonyosa per ensenyar-ho a la gent propera.

Escriure és l'alliberament de l'ànima. És una bassa d'aigua clara quan tot el que t'envolta és tèrbol.

Espero que gaudiu de les meves petites històries.

Ens llegim,

Jorboan :)