Cortina de fum

... en llegir aquest meravellós poema, em sorgeix una pregunta: l'amor s'ha de cercar, apareix o neix?... o més ben plantejat, es pot triar l'amor?...

I després d'aquestes preguntes (una mica tontes, sí), m'agradaria donar la meva opinió sobre l'amor a primera vista... personalment no hi crec massa (diguem que mai m'ha passat), et pots sentir atret per algú només conèixer-la, però d'aquí a amor, hi ha un gran pas. No ho sé, però aquest poema m'ha fet pensar en això, de cop entre la ‘boira' apareix algú...

... hmmm... l'acabo de tornar a llegir (quin comentari més anàrquic que estic fent!)... i ara ho he vist diferent (es que avui no tinc gaire criteri!), em sembla que en la primera lectura no ho he entès gaire bé (o potser és ara que estic equivocat).
Quan estem en una mala època i no veiem les coses gens clares, "entre la boira grisa, fosca, tal volta opaca", sempre hi ha algú, conegut o no, que ens rescata, i ens fa veure la llum, i només per això ja li podem estar eternament agraït.

És molt maco agrair alguna cosa a algú mitjançant un poema: "gràcies, per haver-me cercat."...

una abraçada,
Jordi.

Estic molt content de llegir-te. De fet estic molt content d'haver trobant gent com tu. Si no sempre ens estem mirant el melic. Un amor com el teu potser el desitjaríem, però no és ben bé això sinó el fet d'expressar coses amb molt de sentiment i emoció ja és un gran què...

Felicitats

Sempre hi ha alguna en el present que ens fa tirar endavant, un amor, una amistat... No ho sé pas qualsevol cosa que ens cridi, bé sigui algú "pel nom/ suau, ben fluix..." o el deler de fer alguna cosa que t'alliberi o et plagui com escriure (i tu, Llibre, ho fas molt bé).
És bo, perquè et fa sentir força bé, repeteixo, donar les gràcies.

Quant al meu poema "Icones, imatges i ídols", volia comentar-te que en l'últim Tannka (les estrofes eren tannka) els últims dos versos volien dir que sempre fem el mateix, trenquem en allò que ens fa mal, i ens ho fa perquè, a vegades, el sublimen, com fem amb els ídols; malgrat tot en tornen a agafar, a voler posseir i sublimar una altra cosa (amor, desig de tenir una cosa que et plau...), però fatalment ens torna a desenganyar, se'ns menja, destrueix els nostres "somnis"-> "voraces de somnis"

Crec que m'he passat, oi?

Moltes gràcies pels teus comentaris. No saps el que m'agraden, Llibre!

Un petó i fins el dia 7 que torno de Sevilla.