Corte

Un relat de: Eric Martinez
"Corte"... Així li deien els diferents animals que habitaven al raval de la ciutat.

Aquell marrec de dotze anys, havia guanyat aquell sobrenom a conseqüència d'un tall al coll, ocasionat per un noi, que per accident, va deixar de respirar...

"Corte" caminava pels carrers del raval com un nen que juga a fet i amagar, acompanyat d'una tensió progressiva ocasionada per la por a ser descobert, en un barri on no cabia cap secret.

La Betty recollia la cadira davant de la taverna "Los olvidados"...

-Buenas noches Betty...
-Vete a la cama mocoso...
-Ve tu delante encanto...

La Betty va riure i amb un somriure li va dir...

-A ver si creces, que tengo ganas de catarte...

En "Corte" va continuar el pas, entrant per un dels carrerons foscos, i abans que parpellegés, una banda de nanos liderats pel "Pulgares", van aparèixer davant seu...

-Dame todo lo que tengas!
-No tengo ni ganas de hablar contigo "Pulgares"...

Els dos nanos es van donar la mà.

-Voy a dormir "Pulgares", nos vemos mañana...
-Que descanses "Corte".

Va entrar per la porta, i en arribar al passadís, una olor fastigosa el va conduir a la saleta d'estar.

La seva mare estava morta al sofà... Mort per sobredosis...

En "Corte" la va mirar, i es va dirigir cap a la cuina... Va mirar al seu voltant i va dir...

-Merda! No hi ha res per sopar...

Comentaris

  • SrGarcia | 23-04-2019

    Un relat ben dur; sembla que cada vegada et superes.

  • Gràcies Nil[Ofensiu]
    Eric Martinez | 20-04-2019

    Moltísimes gràcies Nil, si, aixó que dius es exactament el que volía mostrar.

    Gracies de tot cor.
    Una forta abraçada.
    I Bona setmana santa!!!

  • Moco-verde[Ofensiu]
    Nil | 19-04-2019 | Valoració: 10

    Per començar és molt potent el sobrenom de "corte" amb que s'identifica el teu personatge. Per barri campava un que li deien en "Moco-verde". Una història que a primer cop d'ull, asegon, a tercer i tal volta a quart pot passar inavertida pel seu poc interés que pot semblar que desperti. Però en arribar al final del relat, el guió fa un salt expectacular devers l'èxit pel missatge i la realitat crua i dura que retrata aquest dels baixos fondods de la nostra societat. Merda! no hi ha res per a sopar. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: