Corrupció

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En aquest país de... bé, deixem-ho córrer, no fem cap comentari que després tot se sap; la corrupció és una cosa tradicional i, com és sabut, les tradicions són per a mantenir-les. Al cap de poc temps d’haver obert el despatx d’investigador privat, ja vaig veure que els treballs més fructífers eren els encaminats a petites corrupteles; els treballs més quotidians no donaven per a gaire. A més a més els treballs diguem-ne “especials” no necessitaven factura oficial i, en conseqüència, els seus ingressos no formaven part de la Declaració de Renda... En aquest país hi ha molta, molta corrupció. Si ho sabré jo!

De sempre que he treballat sol, d’aquesta manera no he hagut que repartir mai els guanys amb ningú; solament i de tant en tant, he hagut de pagar algun petit suborn que ràpidament ha anat a parar a la minuta del client de torn i, per suposat, amb la xifra degudament augmentada.

Ara mateix acabo de tenir un intercanvi d’impressions... més ben dit, de “sobres”, amb el missatger o enllaç del partit de l’oposició; m’ha deixat una bona picossada a canvi dels informes exhaustius d’alts càrrecs del partit que en aquests moments està en el poder, això sí, després d’haver-los donat una llarga ullada.

Avui plegaré tard. Aquesta feina ja ho té, això. Estic esperant l’enllaç o missatger del partit que “mana” actualment i farem el mateix que en la visita anterior, un petit intercanvi...

Ah! Una vegada enllestida la feina, li oferiré com en el cas anterior un duplicat ja que els honoraris generosos s’ho mereixen.

———oOo———


En aquests moments em trobo ben còmode en un seient de l’avió de la companyia... en direcció a... i pensant molt seriosament en tot el que acabo de fer. Els dos sobres que suposadament contenien duplicats dels informes, no eren tals; més ben dit, si que ho eren, però intercanviats... i una curta nota feta amb lletres retallades de diaris en què els informava que tenia més documentació i que ja em posaria en contacte amb ells... que ja tindrien notícies meves.

En aquest país hi ha molta, molta corrupció. Si ho sabré jo!



Escrit el dilluns 18/02/2013
Revisat el dimarts 19/02/2013 per PiCaPi

Comentaris

  • Més clar que l'aigua[Ofensiu]
    Josoc | 25-03-2014

    Saps fer retrats sense cares, descripcions fàcilment adaptables i mostrar estar al corrrent de què passa al teu entorn. A mi, potser per defugir-ne, m'ha donat per escriure prosa poètica com EL SOL I LA LLUNA, EL MAR i ELS NÜVOLS I LES BOIRES. Ningú me'ls ha comentat fins ara, t'agrairia que ho fessis tu.

  • rnbonet | 04-03-2013

    No sé el perquè,amic, ens parles de llocs estranys i fets extraordinaris: corrupció, 'sobres', 'papers' diversos, personatges fantàstics... Quina imaginació més pròdiga!
    Si no és que he recordat el conte d'Alí Babà, he estat a punt de no entendre res de res!

    Salut i rebolica!

  • Corrompiment[Ofensiu]
    brins | 03-03-2013 | Valoració: 10

    La corrupció! Quin tema tan actual!

    Cada dia que passa són més indignants les notícies que llegim o que escoltem; els fets que ens exposen són una mena de paradoxa que enerva la sang; com més pobresa tenim, més corrupció descobrim.

    El teu relat exposa aquesta "misèria humana" amb molt d'encert; toques un fet abominable amb el toc d'ironia i de bon humor que et caracteritza, i aconsegueixes un bon relat. Felicitats!

    He vist que ja havies penjat la segona jornada de " Jim Nash, un home de poca sort". Ara la llegiré per poder saber què hi havia sota dels taulons de fusta...

    Pilar

  • A la llarga llista...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-03-2013

    això és el que volia dir! ( No ho sabré jo!)
    Mercè

  • Vaja, vaja...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-03-2013

    Quin "peça" has retratat, Joan! Entre els sobres, els xantatges i altres es pot ben dir que ja es pot sumar a la llarga d'impresentables "xoriços" que viuen millor que un rei, que no és "moc de pav".
    Amb el teu humor impecable i enginyós ens fas una crítica social i política totalment actual. Diria que el mot "corrupció" que, malauradament està a l'ordre del dia, comença a bandejar-ne un altre amb el qual hi teníem/tenim les esperances posades: independència. No em ficaré aquí en política, però és que, és que... no ho he pogut evitar, mira.
    L'enhorabona pel relat, i per la iniciativa de les "entregues". Ja frisso per llegir-ne la segona. A veure amb què ens sorprens.
    Una abraçada.
    Mercè

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182639 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.