Corro

Un relat de: Mena Guiga
Corro i ja passa de dos quarts de vuit del vespre del darrer dilluns de març.
Corro per sortir de casa i que les parets no em diguin res.
Corro per saber si aguantaré gaire i finalment haurà estat mitja hora.
Corro pels carrers del poble, faig una baixada i una pujada, tombo cap aquí, segueixo en línia més o menys recta cap allà, sortejant algun vianant.
Corro i miro de pensar en els peus i com piquen al terra.
Corro i inspiro i entra aire pel nas i expiro i trec aire per la boca.
Corro intentant concentrar-me a voltes en això.
Corro i no fa fred, ja suo. He pres dos gots d'aigua calenta amb llimona.
Corro i la gent no entén com no vaig més abrigada.
Corro i sento un pessigolleig a l'esquena.
Corro cap a mar, passo pel pas de sota la via, entro al passeig.
Corro i és fosc i tinc la sort que acaben d'encendre's els fanals.
Corro i la lluna és al darrere, plena i amb un tel concèntric, astre lletós com un gran mugró blanc, el cos celest.
Corro i m'alegra comprovar que no em canso.
Corro i arribo al final del passeig: la riera flueix amb empenta i no puc travessar-la.
Corro per desfer el camí i tindré el satèl·lit a la vista.
Corro amb ell al costat que m'anima mentre fa brillar un camí en l'aigua.
Corro cap a lloc tancat.
I quan hi sóc em miro al mirall: suada i lluent, faig goig. Si no fos pel cervell!

Comentaris

  • Captar corrent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2013 | Valoració: 10

    Òndia, si corrent captes tot això, imagina't quieta! El teu cervell treballa molt bé suant, gairebé tant com la teva ploma inquieta i bellugadissa. Un poema preciós, ràpid i ple de colors de capvespre. Lluna, mar, reflex, suor i mirall. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

  • No corris tant[Ofensiu]
    elenam | 12-04-2013 | Valoració: 10


    De vegades cal gaudir i saborejar cada moment sense correr.
    De totes maneres m'agradat molt, és un relat ple de belles paraules i frases molt encertades.
    Et felicito!!!

  • Faltava dir-te...[Ofensiu]
    Annalls | 01-04-2013

    ... que travessar corrent el present per anar a corre al futur, sols ho pot fer algú com tu. A més molt be perquè avui plou . Com fada malèfica ,ara soc jo la que et senyalara una errata: Que es això de és fe fosc i obriren les llums de les faroles? Ah Ah !! no et vas recordar del canvi d'hora...

  • Conec força be Malgrat i ...[Ofensiu]
    Annalls | 31-03-2013

    ..te anat seguint, he corregut amb tu intentant deixar enrere malestars i angunies, mirant de fondre amb la suor la ma que oprimeix la gola, l'estomac, el pit... fer circular l'energia per generar-ne més... deixar el cervell buit per un moment i que deixi de molestar. Tu creus que es el cervell? O l'esperit? O la mare que ho va parir!!!
    Si fa no fa he fet el que tu, però a Sant Antoni al costat de Palamos.
    Anna

  • Gairebé em fa falta l'alè[Ofensiu]
    Atlantis | 31-03-2013

    per llegir aquest relat amb la repetició de Corro que el fa anar tan depressa...I sembla que el Poema-text? corri de veritat. M’agrada perquè vas explicant el què et trobes pel camí i també les sensacions i els pensaments. Seguint el què dius gairebé pots dibuixar els paisatge per on estàs corrent i es dibuixa en el cel aquesta lluna grossa que t’atrapa Corro i la lluna és al darrere, plena i amb un tel concèntric, astre lletós com un gran mugró blanc, el cos celest..

    Aquest final em fa pensar en una fugida...podria ser que córrer et fes tan bé...!

    M’ha agradat molt.

    Gràcies per passar per el meu poema De la llum. És la llum del capvespre d’hivern la que m’enamora...

  • I com respiro...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 31-03-2013 | Valoració: 10

    Un relat que fa córrer el lector i tot... el que no he entès és aquest final de: "Si no fos pel cervell!"
    (les vegades que he de córrer perquè faig tard!!)

  • I cal un descans...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-03-2013 | Valoració: 10

    Molt bo. Tots correm per la vida i a vegades aturar-se ajuda per continuar corrent.
    Hi han frases molt guapes. Enhorabona !!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

794 Relats

842 Comentaris

298602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com