Correu certificat escrit amb tinta xinesa

Avui fa un dia plujós i he pujat a les golfes.
Mentre em gronxo perduda en records, m'he assegut a l'escriptori que et van regalar per Reis i, apartant el llençol grogós que el cobria, m'he decidit a escriure't.
Sí, sóc a casa, però han passat molts anys... Escric des de la finestra que donava al terrat, des d'aquella on t'agradava fer d'espieta del món i on només eres descoberta pel campanar de Santa Maria quan picava els quarts...
Pensaràs que continuo manifestant el que sento sobre el paper i una mica de raó sí que tens... Ara bé, les coses han canviat tant que ni jo mateixa em reconec en tu. Tot i així, et continuo veient amb els teus amics, essent coixí de les seves llàgrimes i fent esforços per no vessar les teves...
Crec que t'aniria bé saber que el flaire d'incertesa que sovint respires crearà una bombolla gran. Intenta no separar-te'n perquè quan la sageta de la maduresa la faci esclatar, t'ha d'esquitxar... Sé que és tard per canviar les coses que el destí capriciós t'ha preparat però, no pateixis, la vida et mostrarà una suggerent lligacames que lluiràs orgullosa i captivaràs el tresor de l'amistat. Hi haurà un moment en el que les cordes que t'entortolliguen la veu afluixaran i tu faràs justícia al teu nom : volaràs.
Sé també que aquest correu no el llegiràs, l'he escrit amb tinta xinesa i amb paraules que no comprendràs, però el deixaré aquí damunt, on no paraves de resseguir amb el dit el nom d'en Jordi, el teu únic amic.

M'he passat gairebé una hora amb l'olor del llapis fent-me pessigolles al nas i he arribat a imaginar que un dia, mentre somies que et fas gran, puges aquestes velles escales i trobes la meva carta, la mires, no la reconeixes i la deixes just on jo l'he deixada...