Cercador
Coronant la flor
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Perfecció de forma i color,
simetria pura,
exactitud natural.
La papallona desplega
la seva imponent bellesa
i corona la flor
que li ofereix , entregada, l’ambrosia del seu calze.
Després , amb l’energia renovada,
esclata la vida,
la papallona l’escamparà
mentre pinta l’aire de colors
tot volant com un estel capritxós .
simetria pura,
exactitud natural.
La papallona desplega
la seva imponent bellesa
i corona la flor
que li ofereix , entregada, l’ambrosia del seu calze.
Després , amb l’energia renovada,
esclata la vida,
la papallona l’escamparà
mentre pinta l’aire de colors
tot volant com un estel capritxós .
Comentaris
-
Esperança en la primavera[Ofensiu]Unaquimera | 27-01-2011
Avui, per casualitat, m’he adonat que aquest preciós poema teu encara no tenia cap comentari... com pot ser? Vaig a posar remei!
La foto que l’acompanya m’ha portat, en mig del fred d'aquest hivern, l’esperança de la primavera... i els versos m’han fet recordar una cançó que diu:
“papallones voleu, que quan ho feu, sembla que volin flors.... papallones voleu, sou sobre el cel com l'Arc de Sant Martí... voleu, confetti del bosc... papallones voleu, de la natura sou festa i olor.”
També m’has fet recordar la dita popular: “Per la Mare de Déu, pertot arreu, bosquetes i papallones”
I parlant de dites o refranys, tu coneixes el preverbis? Aquí en tens un grapat: PREVERBIS (amb instruccions d’ús)
T’envio una abraçada voladora,
Unaquimera
