Coronació

Un relat de: markitus

És un gran cap, és tot un líder, com a mínim així es veu a ell mateix. Es prepara pel gran dia, avui és el moment de consolidar el seu poder i sotmetre el poble al seu regnat. Té grans plans, fa temps que dissenya com ha de ser un regne ideal, ho fa amb molta cura ja que vol demostrar que és un gran líder. Porta molt de temps tancat a la seva cambra i ja és hora de sortir, es posa les seves millors gales i surt al balcó decidit a parlar amb el poble. Quan surt veu tot de gent com va amunt i avall, hi ha molta vida en aquest regne.Tot aquell moviment s'atura quan senten al nostre protagonista demanant la seva atenció amb paraules com "poble estimat! el vostre rei us vol parlar". Tothom va parar i van dirigir la seva mirada cap al balcó. Seguidament començà el seu discurs amb fermesa i segur del que havia de dir en tot moment per tal de posar-se a la butxaca la població. Mentre parla té la sensació que tot va sobre rodes, és un discurs ben estructurat, fins al moment havia lloat al seu poble, després s'ha volgut mostrar com un rei bondadós disposat a escoltar els seus problemes obrint-los les portes del seu castell perquè qualsevol que necessités de consell o solucions pogués trobar-ho en la figura del rei.
Està eufòric, cada vegada més gent s'apropa a la porta del castell per poder escoltar amb atenció les seves sàvies paraules. Ho està aconseguint, pensa mentre comença a exposar els seus plans de cara a millorar les condicions dels pagesos, la millora de conreus i el mercat. Tampoc no s'oblida de la noblesa i també té paraules per a ells, vol assegurar-se la seva fidelitat...

Està sent un dia dur, té moltes comandes i les ha d'entregar amb rapidesa. Es troba enmig del Passeig de Gràcia i l'última entrega ha estat en una botia de queviures. Un cop fora repassa la llista de comandes abans de tornar a entrar a la furgoneta, però uns crits el distreuen, comença a mirar a munt i avall buscant l'autor dels crits i de cop veu en un balcó a un individu vestit amb una indumentària força estranya i el que sembla una corona de plàstic al cap. Se'l mira estranyat i s'hi apropa, i com ell tothom que és al carrer en aquell moment. Aquell sonat els parla de plans per millorar el conreu de no se sap quines verdures i de la donació de gallines i no sap què més. Se'l mira amb atenció i sembla que aquella mena de pallasso vestit d'arlequí amb corona s'ho pren en serio. De cop es comencen a sentir persones que li diuen sonat, d'altres se'n foten i fins i tot alguns grup de joves criden "visca el rei" mentre riuen.
Una estoneta després se senten unes sirenes que s'apropen, en pocs segons una ambulància i un cotxe patrulla de la policia municipal es planten davant el portal de l'edifici....

Està sortint perfecte, ho ha aconseguit, el poble el té a la butxaca, ara és hora que com a rei recorri els carrers del regne. S'acomiada davant la bogeria de la multitud que es troba present davant el seu castell i seguidament baixa en direcció al carruatge que l'espera al portal. Està preparat, els seus vassalls l'esperen i la guàrdia real l'acompanyen fins al carruatge, molt gran, de color blanc, digne d'un líder com ell.
Un cop dins, el carruatge es posa en marxa i comença a circular mentre el monarca va saludant al poble per la finestra amb un somriure d'orella a orella.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

25152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.