Cercador
Coratge
Un relat de: Homo insciensSi el teu mirall reflectís amb la meva mirada,
Si les meves paraules despatxessin pors,
Si els meus pensaments portessin salut.
Si trobessis en mi el consol.
Si pogués ser el teu refugi.
No coneixeries la tristesa, ni l’angoixa, ni la soledat.
L’amor i compassió no serien per donar, sinó per rebre.
La vida somriuria per a tu, només per a tu.
El món seria un lloc amable d’aroma a farigola, menta i fenoll.
El sol l’abraçada que et reconforta.
El vent la veu que et reafirma.
El mar la teva banda sonora.
I la terra et retornaria les teves arrels.
La empremta de les teves petjades han guiat el meu camí.
Ara les nostres llàgrimes conflueixen en el teus mals.
Dóna’m la mà i sortim d’aquí.
Comentaris
-
Excel.lent: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 31-07-2020 | Valoració: 10
Hola Homo insciens, bona vesprada i t'explique que és un poema "excel.lent", on l'últim vers ho diu tot: "dona'm la mà i sortim d'aquí". És un poema preciós on l'amor copsa en el teu refugi ple de confort.
M'agradat molt. T'espere en la meua pàgina, quan pugues i tingues temps. Gràcies...
Saluts i cuida't...
l´Autor
65 Relats
405 Comentaris
32691 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)
El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com
El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància