Coratge

Un relat de: Homo insciens

Si el teu mirall reflectís amb la meva mirada,
Si les meves paraules despatxessin pors,
Si els meus pensaments portessin salut.

Si trobessis en mi el consol.
Si pogués ser el teu refugi.

No coneixeries la tristesa, ni l’angoixa, ni la soledat.
L’amor i compassió no serien per donar, sinó per rebre.
La vida somriuria per a tu, només per a tu.

El món seria un lloc amable d’aroma a farigola, menta i fenoll.
El sol l’abraçada que et reconforta.
El vent la veu que et reafirma.
El mar la teva banda sonora.
I la terra et retornaria les teves arrels.

La empremta de les teves petjades han guiat el meu camí.
Ara les nostres llàgrimes conflueixen en el teus mals.
Dóna’m la mà i sortim d’aquí.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-07-2020 | Valoració: 10



    Hola Homo insciens, bona vesprada i t'explique que és un poema "excel.lent", on l'últim vers ho diu tot: "dona'm la mà i sortim d'aquí". És un poema preciós on l'amor copsa en el teu refugi ple de confort.
    M'agradat molt. T'espere en la meua pàgina, quan pugues i tingues temps. Gràcies...
    Saluts i cuida't...

l´Autor

Homo insciens

65 Relats

405 Comentaris

32691 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens


Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)

El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància