Cor

Un relat de: sucdetaronja

Dies grisos, freds, plens de res. Dies sense sentit, on no queda res més que seguir respirant. Un cor cansat de estimar, de ser titella. Un cor que pateix i ja no té res a perdre. El meu cor malalt. El meu cor confós i perdut. El meu cor trist i apagat. Coses que venen i se'n van. No queda més que seguir respirant, seguir esperant res. Des de que tu no hi ets, jo ja no tinc present. M'has furtat el meu temps. M'ho has furtat tot i sense tu ja no tinc res.

Comentaris

  • clariana | 16-03-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt, i sobretot perquè ara mateix estic en un punt on comparteixo amb tu moltes d'aquestes sensacions.

    clariana

  • Molt guai[Ofensiu]
    Bolet | 24-02-2007 | Valoració: 10

    Aquest és una passada, m'encanta.

  • hola !![Ofensiu]
    magma | 19-01-2007

    He decidit llegir-te, i realment, ho continuaré fent.

    Aquest relat, tot i que breu, és exactament perfecte, has descrit a la perfecció aquesta sensació, i la teva forma d'expressió m'ha encantat.

    Molt bó.

    mâgmâ

  • Molt bo[Ofensiu]
    diesi | 09-01-2007 | Valoració: 10

    Els cors són molt fragils, sovint es trenquen... Cuida't! M'ha agradat!

    b#NaT#b

Valoració mitja: 10