Cor

Un relat de: Eric Martinez
Ella netejava cristalls... Els cristalls del gratacel on jo treballava.
El cap havia manat un munt de feina, i la veritat és que jo no tenia ganes de ferla, preferia dedicar el meu temps a jugar als marcianets a l'ordinador.

Ella va aparèixer, com per art de màgia... Com si un estel baixés a la terra en un dia nuvolat...
Recordo que vaig mirar-la, i a l'hora que netejava el cristall, ella em mirava a mi.

Jo li parlava, però ella no deia res, només somreia...

De cop i volta, un dels cables es va soltar, i la meva amiga es va desestabilitzar de la posició que havia adoptat, deixant sostenida sobre l'aire, una cama, i esforçant-se per arribar al cable que la subjectava a l'edifici.

Observant l'espectacle em vaig impulsar contra la finestra, i abans que el cable és trenques, i ella caigués al vuit de la ciutat atabalada, vaig agarrar la seva mà...

-Agafat fort!

Però ella no deia res, només posava cara de por... Només volia pujar...

Vaig aconseguir ficar-la al meu despatx, i nerviós i complagut de la meva acció vaig dir-li.

-Estàs bé?

Ella va utilitzar un llenguatge de signes per fer-me entendre la gratitud que sentia cap a la meva persona, i un cor... Els dits posicionats com un cor...

Des d'aquell moment, cada matí observo un cor dibuixat a la finestra... Destacat per la humitat de l'alba...

Des d'aquell dia... Sé que és l'amor...

Comentaris

  • Sorprenent[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2019

    Trobo molt sorprenet el relat d'aquest idil·li entre el dropo i la treballadora muda.
    Molt ben trobat.

  • cor entelat[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 10-04-2019 | Valoració: 10

    M'encanten aquests relats teus on l'agurment et fa ballar el cap si la història pot ésser real o producte d'una fantasiosa imaginació on que l'únic que pretent és transmetre'ns el missatge de fer-nos persones millors.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Eric Martinez | 10-04-2019

    Gràcies, de veritat!

  • COMENTARI[Ofensiu]
    Noia Targarina | 10-04-2019 | Valoració: 8

    Molt bonic i molt tendra aquest relat que has escrit val la pena llegir-te !