Cor trencat

T'animo a seguir empenyent les ones amb el vent i arborar com a veles tots els camins de la poesia. Amb teu poema ens mostres d'una manera palpable el teu altruïsme i la teva delicada sensibilitat.
Endavant i una abraçada!

Gràcies, pels vostres ànims i la vostre calidesa!

...el dia a dia, la quotidianitat, ens trenca el cor de manera contínua. Ens trenca el cor mirar les notícies, o escoltar-les, o llegir-les. Ens trenca el cor passejar pel carrer i comprovar que el món està tan mal repartit. I trenca molt més el cor adonar-te que el teu minúscul granet de sorra, aquell que nod eixaràs mai de dipositar a la pila d'ajuda voluntària, serveix per a ben poc. Comparat amb tot el que encara s'ha de fer.

I trenca el cor conèixer les mentides que vivim, que patim. Ningú no és millor que ningú. Ningú no està per damunt de ningú.

Continua! Benvinguda a RC. Benvinguda (amb molts anys de retard) al nostre país. I gràcies pel respecte i estimació per la nostra llengua.

Salut!

LLIBRE

Trencat de tanta impotència, de tant observar la clavaguera que som els humans.

Benvolguda ones i vent, jo també tinc el cor trencat de veure que que ens volen fer viure amb un missatge de por. Intentar-nos separar cada dia. Tans sols nosaltres podrem fer que no ocorri. Sembrant pau, tolerància i concòrdia al nostre voltant. Expreses molt bé aquest sentiment en el poema. Anim's i gràcies per aquest respecta i estimació a la nostra llengua.
Una abraçada

Josep Bonnín