Cercador
Cor presoner (No puc...)
Un relat de: Sanke85No puc estimar a ningú més...
Doncs no deixo que ningú m'estimi,
és com si...
m'hagués prohibit enamorar-me d'algú,
és com si...
em sentis empés
per la força de l'amor
a guardar-te fidelitat absoluta,
com la que tu et mereixes...
I es que el meu cor és teu,
però...
fins quan?
No ho sé...
si tu vols,
serà de per vida,
si tu vols,
serà eternament,
fins el final dels nostres dies.
No sé si ho vols,
o ho vas voler,
no sé que sents,
ni què vas sentir,
sé que t'estimo,
i tu a mi?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ganes de tu
- Gràcies a tu
- Poema a qui mai el llegirà
- Ni un hola ni un adèu
- A tu soledat
- Sense resposta (Buscant un perquè)
- Tornant als inicis de la soledat (Buit... Ple...)
- Per què t'estimo?
- Vull despertar d'aquest malson
- L'acomiadament del primer amor?
- A l'espera d'una resposta, parla'm
- La meva vida amb tu
- Al no poder estar amb tu
- Metàfores de tu
- La primera llàgrima d'any nou