COR FORT

Un relat de: Endevina'm
Cor Fort


Arriba amb el posat senzill i s’asseu a l’altre costat de la taula, com és costum. Em mira amb els ulls envidrats, que vol dissimular, però el conec. Ens costa engegar, fins que tot tocant temes banals, ens hi engresquem. Ja són uns quants els anys que ens anem veient, uns quants anys que la vida ens ha dut a seure un enfront de l’altre i xerrar, en tantes i diverses situacions de l’existència. Però mai no havíem estat tan lluny com ara, malgrat que les paraules ens atansen més i més, els fets ens mostren una altra visió, una realitat que sols viu enllà dels nostres cors, per què l’amor no ha finit encara, entre nosaltres hi ha molt d’amor, i potser ara més que mai. Però ens allunya aquest taulell, i les paraules que no voldríem fer servir. Tenim les mans a tocar però sense contacte, separades per una barrera invisible i freda. Finalment ajuntem els palmells, i deixem córrer dues llàgrimes salades, que aquest cop no ens neguem. Assossegats ens eixuguem i tornem a la serenor que demana el seny i l’estómac, el cor voldria una altra cosa. Les vísceres sempre dominen, i a voltes aquesta submissió no és el millor camí. Ho sabem, i també estem certs que no per sempre serà així, que tard o d’hora tot esdevindrà com un malson que desitjaríem no haver viscut. I un cop més ens diem de fer el cor fort, que la lluita no ha finit, que tot continua, i que el futur és engrescador. Si els pesa en ells, somriurem.

Xerrant el temps s’escola. Sabem que és l’hora quan l’home uniformat li toca l’espatlla. Ajuntem un altre cop els palmells, ignorant que ens separa aquella fredor de vidre. Mai no torçaran la nostra determinació, ni assoliran que reneguem d’allò estimat. La justa convicció que ens mou, és la feblesa de l’abusador.

Ell s’aixeca i el veig marxar. Em quedo sola un altre cop, però envoltada per qui voldria no haver conegut, ni viscut, mai en aquestes circumstàncies. Acoto el cap i marxo amb la bidell, aquell homenot funcionarial mancat de sentiments.

Comentaris

  • ...i romàntic ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2018 | Valoració: 10

    Aquest empresonament és com una malaltia, com ingressar a la fortalesa en un hospital i fer-li una vasectomia.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Vull aprendre[Ofensiu]

    Si us plau vull aprendre de vosaltres. Si em puguessis ajudar t’ agraïria molt

  • Bategant[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-01-2018

    El teu relat pinta la fortalesa d'una manera tan diferent de la meva ("L'espia"), però en totes dues hi ha un cor fort que batega :) El calidoscopi de les paraules és màgic perquè cadascú hi sap veure nous colors i noves formes... i això ens fa grans com a relataires. Gràcies per compartir la teva fortalesa amb nosaltres! :)

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Gràcies per conentar. Crec que tens tota la raó . Però em sobraven paraules per escriure el relat i no passar-me de 2000 . Vaig anat retallant i mo ho he sapigut fer. Com ho faries tu perquè fos mes entenedor ???. Agrairie em fessis una correcció teva per veure com ho tinc de fer, se k es demanar molt 0ero com dius entre amics . Gracies

  • Com d'un mal son[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-01-2018

    Ja ho he posat per alguna altra banda, però repeteixo el meu desig, un dia parlarem de tot això en passat com d'un malson.
    Fins a la propera Virtut , home fosc dels milnoms! Ha estat un plaer haver compartit taula i conversa.

  • tocat i enfonsat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Després de llegir aquest relat et confesso que m'has tocat i enfonsat. Una descripció tan real, tan sensitiva, tan traumàtica, que... m'has tocat. Una realitat que vivim ara més que mai, que si no la vivim ens la podem imaginar amb les teves paraules, la teva fotografia d'un instant al locutori d'una presó. Llibertat presos polítics! Una forta abraçada, Ferran.

    Aleix

  • Sabía, intuïa...[Ofensiu]

    Sabia, intuïa per on anaves de bell començament. És curiós de tant en tant em passa... encara que de vegades no ho encerto pas.
    Bon relat!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni