Cops

Un relat de: Victre
Uns cabells greixosos
satisfets de ser-ho.
Unes ungles brutes de ràbia.
Sang infectada d’asèpsia.
Mirades que no besen.
Espatlles que no calmen.

Ulls que només veuen.
Culs que només caguen.
Paraules que no rimen.
Llibres que no et salven.

Poemes que no ploren.
Porres que s’escapen.
Crits que no recordo.
Cares que m’encanten.

Llavis plens de baba.
Mans que em reconeixen.
Nens que no menteixen.
Dones que m’estimen.
Cops que només sagnen.

Comentaris

  • Sensacions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2017 | Valoració: 10

    Magnífic poema d'emocions viscudes, d'imatges en blanc i negre, d'olor encara de llàgrimes, de ràbia rabiosa de ràbia, de sensacions. Una forta abraçada i endavant!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.