Cops de records

Un poema suggerent, suaument esmolat.
I coincideixo. En el món dels records reps cops per totes bandes. Enhorabona !

No vaig tenir temps (de fet continuo en crisi) per comentar els meravellosos poemes que es van escriure en el repte poètic de "Magdalena Penitent", però acostumo a comentar-los quan puc si es pengen a la plana de cadascú.
El teu poema és curt i ras, senzill i alhora complexe, com el mateix quadre. La llum del teu poema és l'eix central, com la de la pintura : el tenebrisme no té sentit sense aquesta petita i gran il.luminària que surt del centre (tant de l'obra pictòrica, com de la veu poètica).
M'agrada molt com has emprat els objectes, els has donat una força important, imitant el pintor : el mirall, la calavera... genial, de debó!.
I el vers "-se m'acluquen els records-" és d'aquells que em guardo a la memòria, perquè és una bona síntesi de la primera ullada que es fa d'aquesta Magdalena. No li veiem els ulls, però el poeta els imagina clarament...

L'enhorabona Xantallam!. A veure si podem coincidir de nou algun dia!.

Petons!!

angie

Res millor que fusionar dos arts. la pintura i l'escriptura en unitat harmònica.
Els elements tètrics i obscurs deixen ferides les cavitats del ulls que miren amb l'ànima uns versos ben escrits.

Besets!

Amira